Cerdanya Cup

  Fotos Santi     Fotos Vicenç  

Sopar de comiat

Video crónica

Bufalà C.F.  0  -  6 La Salle Bonanova "A"

Per ser la darrera, aquesta crónica la farem entre tots. Ves a l'enllaç de comentaris per dir-hi la teva!

Últim obstacle superat

La Salle Bonanova  8  -  1  Sant Martí Comtal

Avui calia superar la darrera dificultat, no per obtenir la segona plaça que matemàticament ja era nostra, però si per intentar aconseguir el màxim nombre de punts de cara al desempat per l’ascens.

I amb quina autoritat l’hem superat! Davant d’un rival que no es quedava petit ni de bon tros, hem fet un partit seriós i disciplinat controlant en tot moment el perillosíssim 10 que a l’anada ens va fer anar de corcoll. I no només ell. El lateral amb el número 3 que pujava per la banda com un llampec, el centrecampista rabassut que pressionava com el que més, el porter amb planta de professional... I nosaltres amb les baixes importants del Pol i el Villa.

Però els rivals s’han quedat petits davant d’un partit partit seriós en defensa, basada en la pressió per tot el camp, començant per la parella atacant Espa-Pujol que s’han fet un fart de córrer i guanyar pilotes en la disputa. La baixa del Pol l’hem suplert amb el joc de la cadira. El Carlos ha pujat al mig, el Jandro ha cobert la seva vacant de central i el Guille ha entrat al lateral que quedava lliure. Tots ells han complert amb escreix la funció que els hi havia encomanat el Joan.

El primer gol ha estat obra del Miquel Verdaguer, en una jugada de potència marca de la casa. El segon ha arribat de córner, on el Max ha fet valdre la seva habilitat rematadora amb un xut que el porter només ha pogut rebutjat i el propi Max, molt atent, ha enviat a la xarxa. I una nova cavalcada del Miquel Verdaguer li ha permès plantar-se l’àrea i, quan tothom esperava la centrada, fer un xut creuat que ha sorprès el porter i ha suposat el 3-0 que tancava la primera part. Ells no abaixaven els braços, i el 10 fins i tot ha enviat una pilota al pal. Destacar l’encert del Xavi sota els pals que no passava desaparcebut als "ojeadores".

A banda d’això, el partit estava amenitzat pels despropòsits del col·legiat que, a banda d’algunes pífies tècniques, es dedicava a ensenyar targetes de visita a tothom que passava prop seu. En un partit que no era precisament dur, és poc coherent que a la mitja part ja estiguessin amonestats el Miquel, l’Espa i el propi Joan, que ja no ha començat la segona part acusat pel delicte... de no portar-li la clau a l’àrbitre.

Però els nois venien amb la lliçó apresa i l’auto-gestió de la banqueta no els hi ha restat prestacions. En una demostració de pundonor i implicació digna del Messi, el Pol ha entrat a canalitzar l’equip malgrat la febre, les angines i el llavi partit. També ha entrat el Berto i ha demostrat que els dos mesos d’absència no han afectat a la seva proverbial eficàcia: trenta minuts i dos gols dels seus. Avantatge en el cos a cos i contundència en la definició. També ha marcat per partida doble l’Àlex Pujol, un d’ells amb una auto-passado d'esperó esplèndida. I faltava el golet del Xavi Batlle, un altre dels que quan entra suca.

Bon comiat del patatal fins la propera temporada. No sabem si hi serem tots, si tindrem gespa, qui serà el míster... Però si els que juguen ho fan amb la mateixa empenta segur que encara ens ha de donar molts minuts de glòria. De moment dissabte vinent a rematar la feina contra el Bufalà per acomiadar el Joan com es mereix.

Un paseo entre las nubes

Poble Sec CF At. "A"  0  -  11 La Salle Bonanova "A"

... porque nubes hemos tenido una jartá. Y, a ratos, lluvia.

Estadio municipal La Satalia, que competía en vistas panorámicas con el del Canyelles. Nutrida asistencia de la afición lasalliana, frente a una escasa y silenciosa representación de la local.

El partido ha sido un paseo. Los rivales (7 puntos, penúltimos) habían encajado 8 dianas en su visita al Coliseo Bonanova, sin conseguir estrenar su marcador. Y, de alguna manera, se ha repetido la historia, encajando 8 golitos... en la primera parte.

Nuestros jugadores han salido al campo probando diferentes configuraciones y decididos a pasarlo bien, sin dejar escapar ninguna oportunidad. Y la cosecha ha sido abundante.

Cabría esperar que los jugadores poble-sequins hubiesen crecido un poquito desde su visita a La Salle, pero la impresión de este cronista ha sido la contraria: algunos tenían serios problemas para que les dejasen entrar a la montaña rusa del Tibidabo. El número 8 hubiese encajado perfectamente en un equipo de benjamines.

Pero, bueno, no hay rival pequeño... dicen. Es cierto que la portera (de tamaño homologable al de nuestros jugadores) hizo un buen papel, evitando 8 ó 9 dianas más. También un jugador en punta, el 22, que a varios espectadores nos recordó al entrañable Eusebio, era del tamaño indicado. Pero el resto...

Empecemos. Primera parte: Xavi, Ubach, Max y Alejandro (defensa), Max, Carlos, Carbajo y Víctor (centro), Espa, Pujol y Livio (en la delantera). Paso del cuarto jugador de la defensa a la media que sugiere (según mi breve entendimiento de la estrategia de fútbol) un planteamiento claramente ofensivo, queriendo monopolizar el centro del campo.

Y nada más empezar, un gol casi directo de córner de Pol y otro de Espa entrando como una centella por la derecha. Y sólo estábamos en el minuto 4.

En el minuto 5 Espa repetía, marcando el tercer gol a remate de una falta.

Un minuto después, la defensa local comenzaba a dar signos de desesperación y cometían un penalty ante la entrada por la izquierda de Livio. Jordi Carbajo transformaba impecablemente la falta, ceñidísima al palo izquierdo y batiendo a la guardameta que, si bien había adivinado por qué lado se lanzaría el esférico, no era capaz de tapar el extremo final de la portería.

En el minuto 7, Víctor daba un hábil pase a Àlex Pujol que, marcaba el ... espera, quinto gol.

Hacia el minuto 12 Josep Solevicens sustituía a Alejandro en la zaga y Andy sustituía a Espa en la delantera. A continuación, Livio ponía el sexto en el marcador con un fabuloso chute desde su demarcación izquierda que pasaba rozando el palo... por debajo.

También entre gol y gol (ya he perdido la cuenta), salía Jordi Balsells de lateral izquierdo, adelantándose Sergi Ubach a la media, sustituyendo a Carlos. La cosa comenzaba a parecerse al baloncesto, con el míster moviendo el banquillo a velocidad de vértigo. Incluso así, nuestras líneas desarmaban cualquier intento de los jugadores locales de llegar al área. La mayoría eran cortadas en la media y unas pocas llegaban para ser desmontadas por un inmenso Max.

El partido se sosegaba un poco por parte de nuestros jugadores, que hasta el momento habían conseguido un gol cada par de minutos. Sin embargo los locales, que parecían haber asistido de espectadores hasta el momento, comenzaban a repartir leña (... ese número 5...) en vano intento de frenar la avalancha.

Hacia el minuto 22, Max había subido al ataque, y recibía un balón de Andy y lo metía en la red, desquitándose de su duelo con el número 22. 0-7, no se me pierdan.

El octavo vino a consecuencia de una cabalgada de Andy que se plantaba delante de la meritoria portera quien, sin embargo, no sabía por dónde tirarse y encajaba el gol.

El intento de llegar al 9º vino de manos de nuestra "mitgeta", ejecutada primorosamente. Debe haber corrido la voz, porque un esforzado defensa había corrido a tapar el remate pegadísimo al palo izquierdo de Àlex Pujol.

En la segunda parte salían en delantera Livio, Andy y Espa; en la media Carbajo, Pol, Alejandro y Ubach; en la defensa Balsells, Carlos y Josep. Xavi mantenía a 0 la portería.

El partido se relajaba y los poble-sequins empezaban a llegar a nuestro área, tirando incluso a puerta. No parecía que Xavi tuviese demasiados problemas para despejar el tiro.

Una escapada de Alejandro terminaba en centro peligrosísimo que remataba Espa fuera por unos decímetros. Alguno teníamos que fallar. Un centro de Espa no se llegaba a rematar de cabeza, aunque Pol si llegaba a rematar, permitiendo a la portera local realizar un despeje espectacular.

Minuto 16: se sentaban Livio, Jordi Carbajo, Pol y volvían a salir Àlex Pujol, Víctor y Max.

El noveno vino tras una impresionante cabalgada de Alejandro por la derecha que le pasaba el balón a Espa para que batiese a la portera por novena vez.

La oportunidad más prometedora del Poble Sec llegaba en el minuto 18 cuando uno de sus delanteros se quedaba solo delante de Xavi. Sin embargo, Xavi controlaba la situación sin cometer falta, como si fuese el defensa central.

Un par de minutos después un bonito centro de Andy era recuperado por Alejandro y entregado a Àlex Pujol que chutaba al larguero. Algo después, Alejandro se escapaba de dos, balón a Àlex Pujol y de éste a Víctor que intentaba el décimo, sin éxito.

En el minuto 26 Àlex Pujol remataba de volea un rechace de la defensa local y, ahora sí, caía el décimo.

El undécimo llegaba en el 29. La portera controlaba insuficientemente el balón sin apoyo de su defensa y Àlex Espa pescaba en río revuelto, cosechando el gol.

No había tiempo para más y el árbitro pitaba el final del encuentro puntualmente.

Que nos quiten lo bailao

Pàdua  5  -  0  La Salle

"Per coneixement d'alguns, els escolars han quedat subcampions i hem d'estar SUPER orgullosos. Ells encara més. Felicitats"

Jordi Balsells

Encara que la frase sigui d'un perico, crec que la subscrivim tots, culés i merengues inclosos. Els nois han fet una gran feina a la Copa, i avui tocava gaudir de la festa, que és el que hem fet. La grada ha estat una autèntica bogeria, empenyent els jugadors mentre el miracle era possible i celebrant el subcampionat un cop resolt el marcador.

I aquest és un dels grans valors que a vegades comentem que aporta l'esport. Saber guanyar i saber perdre, però sempre lluitant i gaudint del que fem. De partits en jugaran molts, i d'aquí uns anys se'n recordaran de molt pocs, però finals com aquesta si que deixen un record, i l'ambient que s'ha viscut avui dins i fora del camp és dels que creen afició. Que duri!

Després d'això, el partit d'avui era un tràmit sense cap interès futbolístic donada la diferència entre els rivals. Tot i que...

La primera part no ha estat tant desigualada. Malgrat el gol matiner hem mantingut el tipus molt dignament i hem arribat al descans amb un 1-0 que no era en absolut definitiu.

I a sobre a la segona part hem sortit descaradament a per ells. Els nois s'han cregut el "sí se puede" que arribava des de la banqueta i un Àlex Escudé super-endollat ha posat en xec a la defensa rival, primer amb una pilota al pal i després amb un xut perillosíssim que ha estat a punt de suposar l'empat.

Però de mica en mica la lògica (i la diferència física) s'ha anat imposant, i en una jugada aïllada ens ha caigut el segon. Tot i així hem seguit lluitant d'igual a igual fins que el tercer ha caigut del seu costat i llavors si que la diferència s'ha fet notòria i no els hi ha costat gaire mantenir la porteria a zero i arrodonir la golejada amb un parell de gols més.

Tot i així la celebració ha estat històrica, i si no fos pel tamany de la copa qualsevol diria que els campions érem nosaltres. El Johan ha acabat mantejat en el seu comiat de La Salle, almenys teòricament perquè, com diria James Bond, "nunca digas nunca jamás".

Back in the USSR

Canyelles  1 -  3 La Salle Bonanova

El partido contra el Canyelles se prometía complicado. En nuestro inexpugnable patatal los rivales habían conseguido horadar hasta 4 veces nuestra malla, a pesar de los 9 goles que recibieron. Está claro que los 9 puntos de ventaja (a pesar de que llevemos un partido menos) no debían hacernos sentir superiores a priori.

Y uno de los motivos de preocupación podía ser que el patatal del Canyelles es casi como el nuestro, quizá algo menos castigado por los años de parking.

Claro que, como a Rafa Nadal, ¿quién es capaz de ganarnos sobre tierra?

El míster planteó el encuentro con seriedad y sin minusvalorar a un equipo que ya sabíamos que se crecía en su feudo. Como en esas ocasiones que tan bien ha funcionado, la defensa adelantada se traducía en una presión constante sobre el equipo local.

Al comienzo del partido la alineación, clásica. Defensa: Sergi, Carlos, Marcel y Alejandro. Centro: Pablo, Pol Basso y Àlex Pujol. Delantera: Víctor, Villa y Lluc.

Las ocasiones comenzaban a aparecer. Diferentes combinaciones dejaban a nuestros delanteros en buena situación delante de la portería. Sin embargo los goles no aparecían. No se puede negar la labor de la defensa local, aunque también nuestra delantera parecía no encontrar el hueco. También a destacar el trabajo del portero local, que se adelantaba a despejar ante cualquier balón que se acercase a su área.

Mientras tanto, el Canyelles parecía reproducir el esquema de defensa adelantada, por lo que cualquier pelota que caía bajo su control era rápidamente transferida a la delantera que, sin embargo, no conseguía tirar a nuestra puerta.

Sin embargo, el gol tenía que llegar. Así Pol Basso se quedaba solo delante de la portería y chutaba, no especialmente fuerta, pero sí pícaramente para que un defensor acabase de meter la pelota en la meta. 0-1.

A lo largo de todo el partido se sucedían las jugadas rápidas de transición desde la defensa, especialmente abundantes las del lado derecho a cargo de Alejandro, que conectaba con la delantera superando en velocidad a las líneas locales.

No obstante, seguíamos teniendo nuestros problemas para rentabilizar el acoso a la portería local. Una hábil vaselina de Villa se iba por encima del larguero. También un inspirado centro de Alejandro se paseaba por delante de la portería sin encontrar quien lo enviase a su destino.

El 0-2 tuvo que llegar de otra jugada de habilidad: Pol hacía pasar el balón por encima de la cabeza de un defensor y Lluc, con su potencia habitual, lo mandaba a la red.

Pero los del Canyelles no estaban dispuestos a quedarse a cero. Casi a punto de llegar al descanso, un córner espléndidamente ejecutado era rematado a puerta. Pero ahí estaba Xavi para demostrar que, aunque no le estaban dando demasiado trabajo, estaba sólidamente colocado.

En el segundo tiempo comenzó nuestro acreditado carrusel de cambios. Así salían Àlex Trias y Xavi Batlle y se reorganizaban las líneas, con Lluc en la punta.

Y el revulsivo hizo efecto. Una elaborada jugada de Víctor, Lluc y Xavi Batlle conseguía meter el tercer gol.

Un poco más tarde salían Jordi Balsells y Jordi Carbajo.

Manteníamos el acoso a la portería local que, sin embargo no dió más frutos en el resto del partido.

A partir de un cierto momento se sucedían una serie de robos de balón en defensa que eran transferidos en pases largos hacia los delanteros. Sin embargo, el árbitro cortaba las jugadas una y otra vez, pitando fuera de juego. No digo yo que alguno lo fuera pero... ni la mitad. Parecía comenzar a manifestarse una, no diré preferencia, sino compasión por el equipo local. Previamente (y no parecía culpa del árbitro) había habido un follón en el partido de alevines también dirigido por el mismo colegiado... ¿coincidencia?

Sin embargo, no todos los ataques podían ser neutralizados por el fuera de juego y se repetían los tiros a puerta.

Hubo quizá una única jugada de peligro cierto por parte de los locales, que fue parada en seco por Marcel, de manera ciertamente expeditiva. Esto le costó la tarjeta amarilla, tras la que también había recibido Pol un rato antes.

Pablo y Villa volvían, relevando a Marcel y Lluc, adelantando un hombre de la defensa a la media para ver si manteníamos el acoso. Àlex Trias probaba suerte tras quedarse solo, pero tampoco entraba. Pablo combinaba con Xavi Batlle que intentaba la volea, también sin suerte.

Ni siquiera la "mitgeta", escrupolosamente ejecutada, funcionó hoy. Villa tenía tiempo hasta de prepararse el remate, pero un ágil portero local conseguía controlar el balón.

Ya en el tiempo de descuento y tras un claro fuera de juego del conjunto local, el colegiado nos pitaba un penalty de existencia no demostrable. Lanzamiento fuerte y ajustado al palo izquierdo que Xavi, a pesar de intuir, no alcanzaba a parar.

Resultado final 1-3.

A destacar la deportiva actitud del entrenador local que, tras una fuerte falta a Alejandro en la que se hizo daño, llegó el primero a atender al jugador.

Finalistes!!!

La Salle  4  -  1  Maddock

Ambient de gala al patatal. Els companys (i sobretot les companyes) han aportat una animació especial a l'enèssim enfrontament amb el Maddock, probablement el més important de la temporada, 

Potser és per això que el matx s’ha resolt amb una facilitat que ningú no hauria imaginat abans de començar el partit. I s’ha resolt per actitud, per empenta, per anar a buscar el partit des del primer segon. Com s’explica sinó que només treure des del mig del camp, uns nois que ens portaven un any s’hagin vist tant apretats que han hagut de tirar enrera... i enrera... fins arribar a la pròpia àrea on l’Àlex Pujol, més llest que ningú, els hi ha robat la bola i ha marcat el primer.

Tota una declaració d’intencions, i potser la jugada que ha marcat el signe del partit. Els rivals s’han fet petits i semblava que fossin els nostres qui els hi treien un pam. Esperonats per l’excel·lent claca, s’han llançat a per més fins que ha arribat el segon aprofitant el rebot provocat per un fort xut llunyà del Miquel Verdaguer, i el tercer en una nova jugada de lluita de l’Àlex Pujol. Encara hem fet el quart a peus de l'Andy, però en aquest cas l'àrbitre ha decidit anul·lar-lo.

No és que ells fossin inofensius, però s’han trobat sota els pals a Sant Espa, que ens ha obsequiat amb una colla d’aturades prodigioses que hauria signat el mateix Casillas, i potser fins i tot el Diego López. Bé, s’ha de dir que l’Àlex també sembla estar aprofitant les classes de física dinàmica perquè un parell de vegades ha desviat la trajectòria de la pilota amb la direcció justa perquè s’estavellés al pal.

I davant la deseperació del rival hem estat nosaltres qui hem fet el quart en una bona jugada col·lectiva que ha rematat l’Andy. A partir d’aquí només destacar unes quantes aturades més de l’Espa i finalment el gol de l’honor rival que de fet l’hem marcat nosaltres en un rebuig en pròpia porta, l’únic que l’Espa no ha estat capaç d’evitar. Bé, i tampoc no ha estat capaç d’evitar ser mantejat pels companys al final del partit.

Felicitats als nens i al míster. L’estratègia per tenir un quadre favorable ens ha conduit a la final. És cert que amb bona lògica no hi tenim res a pelar però de moment serem allà. A gaudir de la festa i qui sap si encara els hi podem donar un ensurt a uns altres ganàpies!

.

Aixequem el cap

La Salle  3  -  0  Can Buxeres

Partit perillós el d’avui. Sense entrenar-nos entre setmana, amb poca banqueta i després de la decepció de la setmana passada, calia no desinflar-se i seguir sumant punts per aconseguir aquest ascens que tanta il·lusió ens faria.

A això s’hi ha sumat que el rival era més complicat del que podia fer pensat el seu equipament virolat i la petita alçada d’alguns jugadors (probablement els més menuts que ens hem trobat fins ara). Efectivament, el partit ha començat travat i el zero a zero s’allargava i s’allargava. Si ho provàvem pel mig l’aglomeració de petits rivals ens impedia progressar, per la banda tampoc no aconseguíem desbordar, i en passades llargues el Villa tenia davant un rival de la mateixa alçada a qui no aconseguia superar. En atac no apretaven massa però un parell de cops si que han aconseguit superar la línia defensiva i ens ha hagut de salvar l’encert d’un Xavi Aparicio molt concentrat.

Sort que finalment el Livio ha aconseguit obrir la llauna. En una centrada al segon pal ha marcat perfectament els temps i ha engaltat un “zurdazo” de molt mèrit tenint en compte que tenia un defensa davant. Bon gol que ha festejat amb la famosa "celebració estàtua" del Ballotelli.

El gol ha canviat la dinàmica. Ens ho hem començat a creure i arribar amb més claredat per les bandes. I en una pilota llarga el Villa ha superat finalment el seu marcador i ha superat la sortida del porter desviant amb gran tècnica la trajectòria per fer-la arribar just a la base del pal. Es nota que aquest any estan estudiant les lleis de la física dinàmica.

Per acabar d’animar el partit, ens ha tocat un àrbitre rabassut i de targeta fàcil que s’ha dedicat a repartir les seves pífies per deseperació del Víctor (que avui substituïa els Joans) i de l’inquiet entrenador rival. Escoltem sinó l’edificant diàleg que han mantingut després de la primera targeta groga:

• ÀRBITRE: Calla de una vez y siéntate en el banquillo
• ENTRENADOR: ¿Y por qué me voy a sentar? ¿Qué reglamento lo dice? Tú lo que quieres es expulsarme, pero no lo vas a conseguir
• ÀRBITRE: ¿Que no? ¿Quieres ver cómo te expulso?
• ENTRENADOR: ¿Quieres ver como no?

Si haguéssim estat al far-west només n’hauria quedat un, però la sorra no era del desert d'Arizona sinó del nostre benvolgut patatal, i la cosa no ha anat a més.

Però a la segona part l’ira del col·legiat s’ha girat cap a l’altra banda i li ha dit descaradament al Víctor que a partir d’ara s’equivocaria expressament, cosa que ha complert (probablement sense gaire esforç).

Tot i així el partit ja tenia un clar color local i la victòria no ha perillat. Ara si que el Livio i l’Espa s’escapaven com punyals per les bandes i només la mala sort evitava que augmentés la diferència al marcador. Finalment el Villa, que ha entrat de refresc, ha aconseguit marcar en la jugada més tonta rebent un just premi al seu gran partit.

En fi, prova superada amb bona nota. Tal com deia el Jordi a la lúcida anàlisi de la setmana passada, cal fer un esforç per mantenir la tensió fins al final. A veure si no perdem punts tontos en aquest darrer tram final (com ens ha passat als dos darrers anys) i rubriquem una molt bona temporada.

P.D.: Felicitats també a l'Escolar que ha superat amb solvència el seu compromís coper.

Felicitar al vencedor

Vila Olímpica  5  -  1  La Salle Bonanova

Com l’altre dia van fer alguns jugadors del Barça després del partit amb el Bayern M., no hem de buscar excuses de cap tipus i dir simplement que han estat superiors. I no només avui, sinó també en el partit a casa de la primera volta i al llarg de la temporada cedint menys punts que nosaltres.

Si no passa res estrany estem davant, doncs, del campió de la lliga i, per tant, no toca més que felicitar-los.

El partit: 

Dia de gossos amb fred i pluja constant tot el matí. 
Els entrenadors intenten mentalitzar als jugadors de que “sí se puede” i que si es surt a jugar amb intensitat i concentració, cometent poques errades, hi ha opcions de lluitar el partit. Hi havia la idea de que no eren tant superiors a nosaltres i que si fèiem les coses bé, podíem donar la sorpresa.   

Els nois, per la seva banda, han fet també una feina de motivació i concentració i han sortit prou endollats al partit. (Per cert, Xavi A., a veure si ens passes la selecció de música per motivar-vos que heu gravat.!!)

El joc del Vila ja el varem veure a l’anada: dos migcampistes petits que la tocaven molt bé, un pivot defensiu (el enorme nº59) que ho talla tot i la dona als petits que llancen, quasi sense mirar (al més pur estil R. Madrid), pilotes llargues als rapidíssims extrems que comencen a córrer quan veuen que estan a punt de robar.

Per lo tant, la tàctica era clara, i tenia tres punts claus per contrarestar el seu joc:

1. Un “tiu” fort a sobre del seu 59 per intentar anul·lar-lo. El tenim: Miquel V. Lluita de “titanes” al mig del camp i treball enorme del Miquel avui.    
2. Jugar amb un defensa més endarrerit (Royi) al pur estil “lliure”, i dos laterals ràpids per tapar els contraatacs dels extrems. També els tenim: Rodri i Pol V (en detriment del habitual titular Víctor, més tècnic, però amb menys punta de velocitat). Defensivament correctes (al Pol li ha costat una mica al començament agafar el ritme, però després s’ha afinat), potser hem trobat a faltar una mica la seva aportació ofensiva.  
3. Control del mig camp: el Pol i el Terry tenien la important missió de controlar als dos petits creadors seus (petits però enormes jugadors!) i alhora fer arribar pilotes als nostres tres davanters. Aquí la partida ha estat molt igualada, però potser s’ha acabat imposant el fet de que ells jugaven esperant-nos més enrere i amb més quantitat de jugadors i això ha fet que perdéssim el control del mig del camp i que no alimentéssim prou als nostres davanters. 

S’ha de dir que tot això s’ha portat a la pràctica amb disciplina i concentració per part dels nois i, al respecte, crec que no se’ls hi ha de retreure res. El partit, en general, ha estat igualat.

I direu, ¿llavors perquè hem perdut tan clarament per 5-1? 
En la meva opinió, per dos motius:

1. L’efecte agressivitat i intensitat: ja l’hem comentat molts cops. En aquests partits no emportar-te les boles dividides, no pressionar, no marcar a sobre, no donar les passades amb potencia, no saltar en els corners, no entrar fort a la bola... et fan quedar a la llarga en clara inferioritat, perdre ocasions de gol i no controlar més el partit. Si la qualitat del rival és alta com en el cas d’avui, la única defensa possible és la intensitat, i avui ens ha tornat a faltar.
2. Les errades puntuals. N’hem fet algunes importants, no cal remarcar-les, que ens han suposat posar-nos massa aviat a sota el marcador per una diferència massa gran de gols.

Avui s’ha perdut, potser per més del que esperàvem, però s’ha fet una bona feina. Avui i el que portem de temporada, no baixem ara els braços!!. Ens queden 5 partits (si, pares, només 5 partits!!), 3 contra rivals que no seran gens fàcils (Can Buxeres, Canyelles i S.Martí Condal) i dos contra uns que se suposa que sí (Poble Sec i Bufalà).

Mirem de fer l’últim esforç per acabar segons i veure si som capaços de ser algun dels millors segons que pujaran a primera. 

Ànims a tots!

Jordi “Espa”

Els hi vàrem fer un set

La Salle Bonanova "A"  7  -  0  Parc Barcino

El partit a priori es preveia difícil, doncs haviem perdut a l´anada per 3 a 2 i no ens en podiem refiar.

Dissabte, els nostres vàren estar clars i contundents. Una primera part on, aprofitant la seva defensa excesivament adelantada, l´alex Pujol trencava la seva mala ratxa golejadora i anotava un hat-trick en 35 minuts. La segona part va seguir amb la mateixa tònica; pilotes a l´esquena de la defensa contrària i quatre gols més a la contra (Pol, Espa,Espa,Pujol).

Cal fer una menció especial al quart gol, on després d´una perillosa pujada de Livio per banda esquerra i una bonica combinació dins l´àrea, Pol rematava amb força una molt ben trenada jugada d´equip.

En fi, un plantejament eficient, un partit sense dificultats i molta moral per anar a lluitar la lliga al camp del Vila Olímpica…… allà estarem i feina els hi donarem!

Enric Pujol

El Parc ya no es lo que era

La Salle Bonanova "A"  4  -  2  U.D. Parc "A"

Guárdábamos un buen recuerdo del partido de ida en el Coliseo Puente de Marina. Fue un trabajado 0-1 que no decepcionó: un partido emocionante, de poder a poder, entre dos equipos muy equilibrados.

Sin embargo, algo debe haber cambiado desde noviembre a esta parte. No sabemos si habrá sido la desaparición de las camisetas del patrocinio del bar "Chatico" el responsable de la bajada del rendimiento de los del parque, pero la verdad es que no son el mismo equipo.

O, quizá, es que en La Salle hemos mejorado mucho...

Quizá es que hemos salido muy enchufados y, mientras este cronista se apuntaba la alineación, Carlos Royán hacía el primer gol en el minuto 2.

Por cierto, la alineación de la primera parte: 

Xavi, por supuesto. Defensa: Max, Marcel, Alejandro y Pol Verdaguer. Media: Carlos Royán, Pol Basso, Igor. Delantera: Espa, Villa y Pujol.

A partir del gol, el Parc volvió a ser ese equipo peleón en el centro del campo y con una defensa que, una vez despierta, no da ninguna facilidad. Sin embargo, sus ciertamente incisivos delanteros no podían con nuestra defensa... despistes aparte.

El despiste llegó hacia el minuto 11. El incisivo delantero provocaba un mal entendimiento entre Max y Xavi y aprovechaba su travesura para meternos el primero. No obstante, Xavi recompuso la defensa y el despiste no volvió a ocurrir.

La continua lucha en el centro del campo daba lugar a oportunidades alternativas, incluyendo un penalty no pitado a Villa por un colegiado con un parecido más que evidente al Sr. Stark.

A partir de ese momento volvía el dominio lasalliano al campo y diversas ocasiones daban lugar a varios corners que, sin embargo, no conseguíamos transformar en gol (¿qué pasó con la "mitgeta"?). 

Los extremos (Pujol y Espa) hacían de las suyas, pasando balones al punta (Villa), pero no parecía ser suficiente (¿demasiados Àlex juntos? ;-)). Incluso una jugada clarísima de chute a puerta la acababa desbaratando el defensa de guardia, que cubría una portería de la que el guardameta visitante había sido sabiamente desplazado.

Sin embargo, comenzaba a perfilarse el centro-chut como la herramienta que nos iba a proporcionar mejores rentas. A pesar de esto, la primera parte terminaba en 1-1.

En la segunda parte recuperábamos nuestro sentido de juego favorito: con el sol a la espalda. Y también, el carrusel de cambios. Comenzó con la incorporación de Xavi Batlle como extremo izquierdo y el retraso de Àlex Pujol a la media. Esto nos hacía jugar un 3-4-3 a fin de ganarles el disputado centro del campo.

El primer centro-chut productivo vino a cargo de Espa, que se marcó un golazo impresionante desde la derecha que entraba por la escuadra izquierda. 2-1.

Nuevo cambio: Guille sustituía a Alejandro de lateral y éste le daba un pequeño descanso a Espa en la posición de extremo derecho. Un poco más tarde se incorporaban Àlex Verdaguer y Sergi Ubach.

Segundo centro-chut productivo. A paso de Espa (que había vuelto a salir) Alejandro conectaba un derechazo que entraba por toda la escuadra. 3-1.

Poco después se producía una de esas jugadas de garra de Espa que, a pase de Àlex Verdaguer, se intentaba torear a tres defensas (más el portero) intentando aumentar la cosecha. Le tuvieron que pitar falta en ataque porque no había quien le quitase la pelota...

Un poquito más tarde, los defensas del parque se hacían un lío y, como Espa andaba por allí, les hacía el cuarto roto. 4-1.

Un nuevo cambio sentaba a Espa, Alejandro e Igor. Volvían a salir Villa (¿cuándo se había sentado? ¡qué lío!) y Pol Verdaguer... y mientras yo intentaba averiguar quién más había salido, el número 8 se nos escapaba por mérito propio y nos hacía el segundo gol. 4-2. El Parc tenía sus destellos.

Sin embargo, poco más dio el partido en los 10 minutos que faltaban. La defensa, las líneas prietas, evitó mayores problemas.

Final del partido, saludos cordiales entre rivales próximos y al túnel de vestuarios.

Devolvemos la conexión a los estudios centrales.

Mereixíem millor resultat

  Montañesa  1  -  1  La Salle Bonanova "A"

Matinal que es preveia molt disputat al Municipal de Nou Barris. Partit a les 9:50 en el que ens enfrontàvem segon i tercer classificat. 

Les experiències anteriors de partits a aquestes hores no ens portaven bons records, sembla que els jugadors tenen tendència a sortir endormiscats.

Aquí l’àrbitre ens ha ajudat una mica, ja que ha arribat mitja hora tard, o sigui que els nostres han estat molta estona escalfant i despertant-se... i mentre, els pares esperant.

Així que amb mitja hora d’endarreriment comença el partit i de seguida veiem que això no serà fàcil. Els rivals demostren que no es casualitat el seu tercer lloc a la classificació. Ja des del primer minut ens sotmeten a una pressió asfixiant que els nostres molts cops aconsegueixen superar amb bon joc.

El partit es vibrant i amb oportunitats per part dels dos equips, amb un lleu domini de La Salle que al minut 20 ja havia fet un parell de xuts a la porteria contraria i ja havia provocat tres corners, aquest cop no hem sortit adormits!!!.

Gran susto al minut 22. El pichichi de la lliga, després de un moviment perfecte, es queda sol davant del Xavi Aparicio; paradón del Xavi que evita un 1 a 0 que ja estava cantat. Tres minuts més tard, en una bona combinació dels nostres el Pol pot connectar un xut des del borde de l’àrea que surt una mica massa centrat; la millor ocasió de La Salle a la primera part.

Arribem al descans amb el 0 a 0 inicial.

Comença la segona part i els nostres jugadors surten molt més endollats; sembla que el Joan els ha esperonat al vestidor. Clar domini de La Salle en el principi de la segona part que acaba  amb un gol del Rodri al minut 15, a la sortida de l’enèsim corner. 

A partir del gol, tot i que no hem donat un pas enrere, sí que hem disminuït la pressió sobre el contrari i els hi hem cedit una mica el domini. S’acosten molt més a la nostra àrea i  en un xut llunyà, molt ben executat, el capità de la Montañesa ha aconseguit igualar el partit al minut 20 de la segona.

A partir d’aquí La Salle ha tornat a agafar el control del partit i s’han tingut bones oportunitats.

Un altre cop de cap del Rodri ja en temps de descompte el treu in –extremis amb la cara el porter contrari. Ja no hi ha temps per a més.

Empat final que deixa les coses com estaven entre els dos equips però que ens allunya dos punts del Villa Olímpica.

Un molt bon partit que hem pogut gaudir els pares que hem matinat. Si continuem amb aquesta línea ascendent ens plantarem al camp de Villa Olímpica amb serioses possibilitats de guanyar-los, el dia 27 d’abril.