diumenge, 24 de febrer del 2013

El campo sin fin

Escola Collblanc-Torrassa   La Salle Bonanova "A"


Partido fácil a priori, dada la diferencia geométrica de puntos entre ambos contendientes. Proliferación de todo tipo de botas de montaña, anoraks y bufandas entre el respetable... que acabó echando en falta un buen protector solar ya que, a pesar de las maledicencias del Whattsap (;-)), ni había nieve, ni hizo excesivo frío. Municipal Santa Eulàlia, hora del telediario.

 Más allá de palizas como la que el equipo titular nos había propinado la temporada pasada, este campo no se nos da bien. Es muy grande y da la impresión de que la pelota no corre bien por esta hierba tan reciente. Esto no es excusa porque algún día tendremos un campo como éste... y hay que estar preparados para correr.

Durante todo el partido los pases, más que imprecisos, eran tardíos y eran cortados en muchas ocasiones por los defensores locales, que no por pequeños dejaron de plantar cara. Eso sí, muy encerrados atrás en la segunda parte. Nuestros delanteros llegaban a la portería rival justitos de fuerzas y esto malogró bastantes ataques, que acababan controlados por la defensa, o en manos del portero.

Por lo demás, planteamiento ofensivo de nuestros aguerridos jugadores, como no puede ser de otra manera. En el primer tiempo: Xavi en la portería; Guille, Balcells, Marcel y Max en la defensa; en la media Trias, Pol, Carlos; Victor, Batlle y Alejandro en la delantera. Cambios en algunas demarcaciones, quizá forzadas por la baja por lesión de nuestros habituales puntas, Villa y Berto.

Espeso empanamiento en los primeros compases, a pesar de lo cual los extremos comenzaban a hacer de las suyas. Sin embargo, varias escapadas de Alejandro y Victor por sus bandas no conseguían encontrar rematadores sin marca que pudiesen disparar o cabecear con peligro. Debe destacarse la labor de los laterales del Collblanc (en especial el número 3) que conseguían retrasar lo suficiente los ataques para organizar bien la defensa.

Aprovechando esta falta de eficacia ofensiva, los locales se escapaban aunque eran controlados eficazmente por la defensa, ya que tampoco conseguían tirar a puerta. Estupendo el trabajo de la defensa, con las torres inexpugnables: Marcel y Max.

Se sucedían nuestros ataques pero eran controlados una y otra vez por la defensa local y, en menos ocasiones, por el portero. Sólo Carlos, subiendo desde la media, disparaba a puerta, sin demasiado éxito. En ocasiones hasta encadenábamos saques de falta y de córner, pero sin llegar a estrenar la malla contraria.

En uno de estos córneres, combinando Pol y Alejandro, consiguió quedarse solo Xavi Batlle y, por fin, puso el 0-1 en el marcador hacia el minuto 20. 

El segundo gol vino de un centro de Trias a Carlos que no perdonó. 0-2 en el minuto 24.

El resto del pimer tiempo transcurrió sin que el señor del marcador tuviese que abandonar la siesta.

En el comienzo del segundo tiempo comenzaron los cambios graduales, marca de la casa. Pujol y Espa se incorporaban a la delantera, Terry a la media y Victor se retrasaba a la defensa.

El planteamiento ofensivo se intensificaba y en la primera jugada ya le dábamos un susto al portero local. Pero nuestros delanteros tenían que rematar de maneras inverosímiles por la presión de la defensa y no conseguían hacer gol. Algunas filigranas como un taconazo de Alex Pujol no tenían traducción en el marcador. También alguna jugada entre los Alex y Alejandro, con remate de Pablo Terraza acababa con el balón esquivando la portería.

No obstante, durante la mayor parte del segundo tiempo, la pelota no pasaba de medio campo y un atento Xavi sólo intervenía de vez en cuanto para devolver algún balón retrasado al ataque.

Total, que hubo que tirar por alto. El 0-3 salió de un prodigioso testarazo de Espa a pase de Pablo Terraza, a falta de un par de minutitos para el final.

Sólo lamentar la lesión en los últimos minutos de Alex Pujol, que pidió el cambio. Confiamos en que se recupere pronto.


dijous, 21 de febrer del 2013

Partit de 10

La Salle Bonanova  10  -  0   Singuerlin
.

Partit sense transcendència, en el que els nostres jugadors es van imposar sense cap dificultat a l´equip contrari.

D´inici vàrem sortir amb un 4-3-3, que ben aviat es convertiria en un 3-4-3, doncs la diferència entre els dos equips era evident i en Roy  es podia permetre avançar fins a mig camp o inclús apropar-se a l´àrea contrària a rematar.

Els gols van arribar ben aviat a la primera part:

  • min 2: El nostre pichichi Espa inaugura el marcador, sentenciant un atac ben controlat i aprofitant un bona passada a l´espai per part d´en Villa.
  • min 6: Pol engalta una magnífica volea des de la ratlla de l´àrea gran i poc pot fer-hi el porter contrari. 
  • min 11: Pablo avança des de mig camp esquivant  adversaris  i prova un xut des de fora l´àrea per anotar el tercer gol.
  • min 20: El quart gol ve després d´una jugada gairebé d´ ”atac i gol”  i  el nostre central Roy entra pràcticament fins a la cuina per rematar de cap el darrer gol de la primera part.

La segona part seguiria amb la mateixa tònica i en caurien sis més:

  • min 46: Després d’una jugada ben trenada entre Berto, Pol i Batlle, finalment seria el  propi Berto qui remataria el cinquè gol de La Salle.
  • min 54: Pol , que de nou ens va oferir molt bon futbol, tocant a dreta i esquerra i convertint-se en la nostra referència a mig camp, anotava el seu segon gol i sisè de l’equip.
  • min 56: Batlle anota el setè en veure adelantat al porter contrari  i col•locar-li  una mesurada vaselina….
  • min 58: Una falta directa des de fora l’àrea permetria a Pol anotar el seu particular hat-trick. Ja en tenim vuit.
  • min 60 : El partit ja es feia repetitiu, quan en Sergi Ubach ens animava la segona part engaltant un fort xut per sobre del porter; acte seguit i de forma instintiva s’apropava a la banda i xocava de mans amb el seu pare, tot dedicant-li el gol al Marcel, que bé s’ho mereixia...
  • min 66: El partit el segellaria en Xavi Batlle, tot rematant un servei de córner i confirmant així el seu bon estat de forma.

En fi, deu gols com deu sols. Partit per gaudir, partit per crear hàbits i partit per recordar que només són tres punts i que la lliga continua. No val a badar...!

Enric Pujol

P.d. Que difícil és ésser porter, tot fent d’espectador de luxe, en un fred matí d’hivern. Ànim Xavi !...no afluixis que ben aviat et necessitem a tope !

dissabte, 2 de febrer del 2013

Fi de la primera part

La Salle  5  -  0  Bufalà


Tancàvem la primera volta amb un partit còmode, almenys sobre el paper. Però l’excés de confiança sempre és perillós així que els místers s’havien encarregat de mantenir els nois alerta reptant-los a aconseguir un 10-0. L’expectativa s’ha mostrat exagerada i només hem pogut complir-la en el costat defensiu, cosa que no deixa de ser una bona notícia perquè és on més hem flaquejat fins ara (25 gols encaixats, quan per exemple el Parc U.D. només en porta 9).

La veritat és que al camp no s’ha vist que entre els dos equips hi hagués la diferència que marca la classificació. Al Bufalà li faltava pólvora al davant però en canvi tenia una defensa ordenada i un mig del camp aguerrit... i una grada encara més aguerrida que no es cansava d’inculcar als seus nois uns valors que no eren precisament els de parar l’altra galta. La viva imatge del seu estil de joc era el petit 8, que amb l’excusa de la seva inferioritat física es dedicava impunement a fer faltetes sense possibilitat de fer mal però que no per això s’han de deixar d’assenyar.
Aquesta actitud s’ha traduït en un joc poc fluïd, amb la pilota passejant-se pel mig del camp lluny de la zona de perill. Però finalment hem obert la llauna, una vegada més gràcies al Berto que està demostrant l’encert dels místers al situar-lo de davanter centre. El gol ha vingut en una jugada per la banda del Jandro que també ha quallat un partit excel·lent per la dreta. El segon ha tingut els mateixos protagonistes amb els papers canviats. A indicació del Joan, el Berto ha apretat un defensa que s’ha vist obligat a fer una cessió complicada i el Rodri molt ha atent ha interceptat la pilota i ha marcat a plaer. El tercer també ha vingut en una jugada de lluita en què el Berto s’ha endut una pilota fent valer la superioritat física al límit del reglament, provocant la indignació de l’entrenador rival, aquesta vegada potser amb raó.
En aquest moment ha arribat la mare del Max i han comentat amb el Vincenzo que el seu fill tenia moltes ganes de marcar, però que el que realment li recalca la Sílvia és que eviti tocar-la amb el cap. Moltes vegades els hi donem consignes contradictòries als nostres fills, però sembla que en aquest cas el Max té molt clar a qui li ha de fer cas, perquè al següent córner ha marcat el quart... amb un bon remat de cap! Dedicatòria a la grada, intuïm que adreçada més aviat al pare.
Amb aquest resultat ha arribat la mitja part i els nois han anat al vestidor a refugiar-se del fort vent que, en honor al nostre visitant, “bufava” amb més força que mai (perdò pel joc de paraules fàcil).
Com si conegués el repte dels místers, a la segona part el Bufalà ha semblat que sortís a impedir que s'acomplís. Més ordre defensiu, lluita al mig camp i en general joc travat que ens impedia crear joc i ocasions de perill. A això s’hi ha ajuntat que el Joan ha aprofitat per fer proves diverses: hem tornat a veure el Max de lateral, canvi de papers entre el Roy i el Pol, molts minuts pel Nuni i el Balsells que han estat esplèndids... A banda d’això la segona part ha tingut poc al·licient: vàries ocasions, una pilota al pal i finalment el gol de l’Andy (que Déu-n’hi-do els que porta tenint en compte els minuts jugats). També ha arribat en una jugada de picardia en què hem tret de banda ràpidament agafant despistada la defensa. Si ens hi fixem, els gols d’avui no han vingut de jugada sinó de lluita, oportunisme, pilota aturada... És bo treballar aquests recursos que poden desencallar partits travats com el d’avui.
Bé, fent una mica de balanç d’aquesta primera volta podem estar força satisfets tant pel que fa als resultats com al joc. Els nois estan cada cop més compenetrats i es manté un bon ambient tant dins del camp com a fora. Amb la victòria d’avui ens situem segons a la classificació i es manté viva la possibilitat de l’ascens. Això si, cal que cuidem la porteria perquè els gols encaixats ens poden jugar una mala passada en els desempats. En resum, podríem posar-nos un notable. A veure si a la segona volta arribem a l’excel·lent!