Vila Olímpica 5 - 1 La Salle Bonanova
Com l’altre dia van fer alguns jugadors del Barça després del partit amb el Bayern M., no hem de buscar excuses de cap tipus i dir simplement que han estat superiors. I no només avui, sinó també en el partit a casa de la primera volta i al llarg de la temporada cedint menys punts que nosaltres.
Si no passa res estrany estem davant, doncs, del campió de la lliga i, per tant, no toca més que felicitar-los.
El partit:
Dia de gossos amb fred i pluja constant tot el matí.
Els entrenadors intenten mentalitzar als jugadors de que “sí se puede” i que si es surt a jugar amb intensitat i concentració, cometent poques errades, hi ha opcions de lluitar el partit. Hi havia la idea de que no eren tant superiors a nosaltres i que si fèiem les coses bé, podíem donar la sorpresa.
Els nois, per la seva banda, han fet també una feina de motivació i concentració i han sortit prou endollats al partit. (Per cert, Xavi A., a veure si ens passes la selecció de música per motivar-vos que heu gravat.!!)
El joc del Vila ja el varem veure a l’anada: dos migcampistes petits que la tocaven molt bé, un pivot defensiu (el enorme nº59) que ho talla tot i la dona als petits que llancen, quasi sense mirar (al més pur estil R. Madrid), pilotes llargues als rapidíssims extrems que comencen a córrer quan veuen que estan a punt de robar.
Per lo tant, la tàctica era clara, i tenia tres punts claus per contrarestar el seu joc:
- Un “tiu” fort a sobre del seu 59 per intentar anul·lar-lo. El tenim: Miquel V. Lluita de “titanes” al mig del camp i treball enorme del Miquel avui.
- Jugar amb un defensa més endarrerit (Royi) al pur estil “lliure”, i dos laterals ràpids per tapar els contraatacs dels extrems. També els tenim: Rodri i Pol V (en detriment del habitual titular Víctor, més tècnic, però amb menys punta de velocitat). Defensivament correctes (al Pol li ha costat una mica al començament agafar el ritme, però després s’ha afinat), potser hem trobat a faltar una mica la seva aportació ofensiva.
- Control del mig camp: el Pol i el Terry tenien la important missió de controlar als dos petits creadors seus (petits però enormes jugadors!) i alhora fer arribar pilotes als nostres tres davanters. Aquí la partida ha estat molt igualada, però potser s’ha acabat imposant el fet de que ells jugaven esperant-nos més enrere i amb més quantitat de jugadors i això ha fet que perdéssim el control del mig del camp i que no alimentéssim prou als nostres davanters.
S’ha de dir que tot això s’ha portat a la pràctica amb disciplina i concentració per part dels nois i, al respecte, crec que no se’ls hi ha de retreure res. El partit, en general, ha estat igualat.
I direu, ¿llavors perquè hem perdut tan clarament per 5-1?
En la meva opinió, per dos motius:
- L’efecte agressivitat i intensitat: ja l’hem comentat molts cops. En aquests partits no emportar-te les boles dividides, no pressionar, no marcar a sobre, no donar les passades amb potencia, no saltar en els corners, no entrar fort a la bola... et fan quedar a la llarga en clara inferioritat, perdre ocasions de gol i no controlar més el partit. Si la qualitat del rival és alta com en el cas d’avui, la única defensa possible és la intensitat, i avui ens ha tornat a faltar.
- Les errades puntuals. N’hem fet algunes importants, no cal remarcar-les, que ens han suposat posar-nos massa aviat a sota el marcador per una diferència massa gran de gols.
Avui s’ha perdut, potser per més del que esperàvem, però s’ha fet una bona feina. Avui i el que portem de temporada, no baixem ara els braços!!. Ens queden 5 partits (si, pares, només 5 partits!!), 3 contra rivals que no seran gens fàcils (Can Buxeres, Canyelles i S.Martí Condal) i dos contra uns que se suposa que sí (Poble Sec i Bufalà).
Mirem de fer l’últim esforç per acabar segons i veure si som capaços de ser algun dels millors segons que pujaran a primera.
Ànims a tots!
Jordi “Espa”