Pequeñitos sin complejos

Can Buxeres  1 -  3  La Salle Bonanova

Este sábado tocaba quitarse unas cuantas espinas. Parecía que el rival sería asequible... pero no lo fue tanto.

Una vez más, la entrada al campo de los dos equipos tenía carácter, digamos, asimétrico: nuestros niños han crecido y los del rival volvían a parecer alevines. No obstante, las apariencias volvían a engañar. El Can Buxeres, compuesto casi totalmente por jugadores de primer año, plantó cara, aunque no fue suficiente.

Y se debe decir que ocasiones de entregar el partido tuvieron...

Prácticamente en la primera jugada, un estupendo pase de Pol a Berto, que se estrenaba como punta, colocaba el 0-1 en el marcador de manera incontestable. En ese momento parecía que sería la tónica del equipo.

La distribución en el campo volvía a ser la que nos había dado tan buen resultado (y algunos sustos) en otras ocasiones, con todas las líneas adelantadas. La defensa se mostró inclemente y llegaron pocos balones a Xavi.

No obstante, comenzó a notarse un problema que se fue agravando a lo largo del partido. Nuestros hombres de referencia (en especial Pol) sufrían un marcaje férreo. No por pequeños se asustaban a la hora de controlarlos. De esta manera, gran parte de los balones que, obedientemente, Xavi pasaba desde la portería a Pol tenían que ser recuperados por algún otro jugador porque encima de Pol había dos o tres contrarios. Esto no dio demasiados sustos, pero se notó que algo no funcionaba.


Había más hombres clave controlados: Xavi Batlle y Alex Pujol, especialmente.

Sin embargo, la primera parte transcurrió de manera razonablemente controlada y los goles llegaron. Así, en una jugada de equipo, en la que Alex Pujol chutaba a portería encontrando al portero, Miquel Verdaguer aprovechaba el rechace y agujereaba la malla (0-2). Berto volvía a hacer de las suyas y, atento a un pase desde atrás, validaba su segunda diana: 0-3.

Este cronista tiene que reconocer que en el descanso cayó en la tentación: la hora y una mega barbacoa instalada junto al bar del Municipal Can Buxeres hicieron el resto. ¿En qué afecta esto a la crónica? En que me perdí los primeros diez minutos de la segunda parte, incluyendo el penalti.

Por tanto la crónica se reanuda con el marcador en 1-3. 

El problema no fue que nos pitaran un penalti, sino en que los cambios no acababan de encajar en el esquema del equipo. El planteamiento que tan bien resultó en la primera parte parecía hacer aguas y nos pasamos el resto del partido recuperando balones.  

¿Habría otra forma de hacer la transición de la primera a la segunda parte?

En realidad la cosa no pasó de ahí y el resultado quedó en 1-3, pero los pequeñitos del Can Buxeres nos dieron un buen susto.

(Se aceptan contribuciones sobre el penalti...)

Derrota dolorosa

La Salle Bonanova  2  -  6  Vila Olímpica

Dolorosa pel resultat, per la il·lusió que hi havíem posat i, sobretot, per la manera en que ha arribat.

S’ha de dir primer de tot que el V. Olímpica ha resultat ser un molt dur rival i un just guanyador, per lo qual se’ls ha de felicitar abans de dir res més.

Ja els coneixíem d’altres enfrontaments en altres categories. És un club que està fent les coses molt bé, amb moltíssims jugadors a la seva escola i una bona gestió esportiva. Només s’ha de veure com arriben al camp tots junts, perfectament “uniformats”, com escalfen, l’actitud al camp....fins i tot algú va dir que aquesta setmana havien estat entrenant en camp de sorra per preparar al partit contra nosaltres!!!

Hem de recordar, a més, que es tractava de l’equip “C”. Això vol dir que eren els “bons” de primer any (l’”A” son els bons de segon any i el “B” i el “D” els “descartes” de primer i segon any respectivament). Tot i això, pel físic d’alguns d’ells cap pensar que molt probablement anaven reforçats amb varis jugadors de segon any.

El partit comença amb un ritme viu, igualat, amb poques ocasions i molts nervis, especialment per la nostra part. Sembla que ens estem observant mútuament i agafant el lloc al camp. Nosaltres sortim amb un 4-3-3 i ells amb 4-4-2 amb un doble pivot al mig del camp composat pel nº 59, un xaval físicament fortíssim que estava a tot arreu, i pel nº60, el més petit de tots, però també el millor. Ells dos es van valer solets per anul·lar poc a poc el nostre mig camp i començar a fer funcionar el seu, especialment amb precises passades a l’esquena de la nostra defensa per part del petit jugador.

Tot i això, ens avancem al marcador en un clar penal comés sobre el Lluc en una de les poquíssimes vegades que entrem a l’àrea rival i que transforma el Pol agafant la responsabilitat de fer-ho tot i que el llançador oficial de l’equip fos el Pablo.

Amb el gol ens animem, ens anem amunt i ells comencen a contraatacar amb pilotes a l’esquena de la defensa pels ràpids extrems. Precisament, en dues jugades així arriben els seus dos primers gols: primer d’una falta que ha de fer el Víctor quan el seu extrem anava ja a xutar, i després, d’un altre contracop del mateix extrem que es queda sol i que la col·loca per sobre del Xavi. Aquest segon gol arriba just abans del descans i ens deixa molt tocats anímicament.

A la segona part sortim mentalitzats a remuntar i els fem recular una mica. El partit es torna a igualar fins que arriba la jugada que ens acaba enfonsant en el partit: una falta lateral per la dreta que saquen cap el punt de penal i que dona tres bots sense que ningú del nostre equip la tregui fins que la toca un jugador rival ja dins de l’àrea petita sol davant del nostre porter. La diferència entre anar o no a per la pilota es converteix moltes vegades en emportar-te, o no, un partit.

A partir d’aquí baixem els braços i ells es creixen. Ens en marquen tres més ja sense resistència per part nostre i nosaltres en fem un del Xavi Batlle ja cap el final del partit. TOTAL 2-6 un pèl excessiu pel que va ser el partit.

En resum, dolorosa derrota però, com sempre, queda molta lliga i molts partits difícils per jugar. És important que no ens vinguem a baix, que ens aixequem i que li posem una mica més de intensitat a cada passada, cada xut, cada carrera, cada marcatge, en cada entrenament i en cada partit, només així tornarem a estar “allí”, a la lluita per quedar davant.

L’alternativa seria estar “pul·lulant” tot el que queda de temporada per la zona “indefinida” de la classificació, sense al·licient ni emoció. Esperem que no sigui així.       

Jordi “Espa” 

Cura d'humilitat

P.B. Barcino "C"  3  -  2  La Salle Bonanova
 

Desprès del darrer passeig amb el Llongueras de la setmana passada i de la victòria de fa dues setmanes amb un dels equips més difícils, avui hem entropessat  amb un humil Barcino situat a la cua de la taula, que només havia estat capaç de guanyar dos partits i d’empatar-ne uns altres dos.

Poc ens ho pensàvem els matiners i sacrificats pares que perdríem aquest partit quan hem vist el rival que estava format per xavals de primer any que eren com a mínim deu centímetres més baixos que nosaltres de mitja. El rival potser ha fet el partit de la seva història; no podem dir que el resultat hagi estat injust.

Només començar el partit ja hem vist que hi havia quelcom que fallava: els contraris estaven molt més endollats que nosaltres. Els de La Salle dominàvem per que tècnicament eren millors i teníem més cos, però els xavals del Barcino corrien el doble que nosaltres i no ens deixaven respirar. Al minut tres en una jugada desafortunada nostra ens han marcat un gol que ha mantingut molt alts el ànims del contrincant.

Ens ha costat més de deu minuts remuntar aquest primer gol. Una jugada per la banda esquerra ha estat culminada per el Víctor amb un preciós gol que ens hauria d’haver donat tranquil·litat. Aquest gol, però, no ens ha servit per a millorar: excessiva acumulació de jugadors al centre del camp que es molestaven uns als altes i que impedien que poguéssim generar cap jugada de perill. Aquesta acumulació de gent i la pressió del contrari ens portava a la desesperació que es manifestava en llargues jugades que acabaven amb xuts des de la llarga distància sense cap perill. El rival tampoc generava cap perill.

Amb empat a 1 hem arribat al final de la primera part. Pensàvem que la mitja part serviria per corregir els defectes de la primera i per motivar més als nostres jugadors, però aviat hem vist que no era així. I al minut deu, en el segon xut a porta del Barcino, segon gol, i tres minuts més tard, a la sortida d’un corner, tercer gol. Això ha desinflat als nostres jugadors i ha donat ales als contraris que han tret forces (no sé de on) per seguir perseguint als nostres que continuaven apilats al centre del camp.

A deu minuts del final hem superat el baixó i hem tornat a apretar de valent. Primer un xut al travesser i finalment un preciós gol del Carlos Royan amb xut des de fora de l’àrea que s’ha colat per l’escaire. Ja no hi ha hagut temps de més...

Cura d’humilitat per a La Salle que de segur ens servirà com a lliçó per a futurs partits; no hi ha rival petit.

Esquilada al zero

La Salle Bonanova  10  -  0  Llongueras

Aquesta setmana hem tingut el mateix convidat que el programa de l’Albert Om: el Llongueras. Bé, almenys en tenien el nom, l’alçada i el pentinat d’algun dels nens, però en qüestió d’èxit encara estan una mica lluny.

En un partit entre el líder i el cuer el pronòstic és clar, però els partits s’han de jugar i no seria la primera vegada que ens trobem una sorpresa, tant a favor com en contra. I en això hem de donar el mèrit als místers que han mantingut l’equip tensionat fins el darrer moment tant en atac com en defensa. Quin era el secret? L’amenaça que si encaixàvem un gol no tocarien pilota en tota la setmana. Potser hauríem de prendre nota de la tècnica per veure si és tant efectiva per millorar el rendiment en els estudis.

A manca d’emoció, el partit ha tingut altres al·licients: segon partit sense encaixar gols, primera coincidència dels tres Verdaguer, la ratxa golejadora del Pol (5 en el cap de setmana) i en general el fet que els gols no els hagin fet els teòrics puntes, bon indicatiu que tot l’equip té arribada. Aquests gols dels jugadors de segona línia ens poden anar molt bé quan arribin els partits complicats.

Precisament el Pol és qui ha obert el marcador en un ràpid contraatac que ha iniciat ell mateix i que ha acabat deixant-lo sol davant del porter a qui ha regatejat amb molta sang freda per marcar a plaer. A continuació ha vingut el gol del Villa en la famosa mitgeta, valuós llegat del Marcos que encara segueix funcionant de tant en tant. El tercer també ha estat obra del Pol que ha interceptat un rebot a prop de l’àrea, ha controlat la bola amb el pit i sense deixar-la caure l’ha enviat bombejada per tota l’esquadra. Per aquest trimestre s’ha guanyat l’excel•lent en dibuix linial. I també ha estat de bandera el gol del Roy. Després d’un córner li ha arribat la pilota en línia de fons, s’ha desfet d’un defensa amb una croqueta deliciosa i gairebé sense angle l’ha enviat amb rosca per sobre el porter.

A la mitja part ha arribat el Joan dient que venia de guanyar 9-0 amb els petits i sembla que això ha acabat de picar els nois que han decidit que no podien ser menys i han tornat a sortir a per totes. Així, després d’una centrada amb varis remats la pilota ha arribat a l’Andy que, com sempre amb la canya a punt, ha marcat el cinquè. Després ha vingut el gol de l’Espa que en una de les seves escapades elèctriques s’ha plantat davant del porter i l’ha driblat de forma molt semblant a la del Pol en el primer gol. El setè l’ha fet el Terry de penal i el vuitè el Batlle rematant una centrada. Després li ha tocat el torn a l’Àlex Verdaguer que ha capturat oportunament un xut de l’Andy que anava fora. I ha tancat el marcador el Batlle que ha rebut una bona passada de l’Àlex Pujol, ha fet un control orientat que li ha permès desfer-se del defensa malgrat que li feia penal, i ha rematat amb força per posar el segon dígit al marcador.

En fi, seguim imparables, però no ens confiem que encara ens falta superar unes quantes proves si ens volem menjar els torrons com a líders.

Tres punts per créixer com a equip

Parc U.D.  0  -  1  La Salle Bonanova

Primer partit de la temporada contra un dels equips amb els que, teòricament, ens hem de jugar la possibilitat de deixar l’any vinent un equip lasalià a la primera divisió infantil.

Sembla, vistos els resultats, que els altres han de ser el Vil·la Olímpica, el Canyelles i inclús el Sant Martí-Condal.

Aquests quatre equips son els que ens segueixen a la classificació en la que estem a dalt de tot, SÍ, LIDERS EN SOLITARI I INVICTES!!, però només amb 2 punts d’avantatge amb els tres següents.

El partit comença sota una fina pluja que ens va estar acompanyant tota l’estona i que va fer que la pilota s’anés posant cada cop més i més pesada. Ells surten forts i ens tanquen al nostre camp i tenen un parell d’ocasions molt clares una de les quals no entra per centímetres després de superar al Xavi de gran vaselina.

Aquesta ocasió ens esperona i comencem a agafar el ritme del partit. El “trivot” Pablo-Pol-Igor” comença a rutllar i la nostra banda dreta comença a crear jugades combinades de mèrit. El Jandro s’entén bé amb el Pablo, el Villa i l’Àlex Pujol i l’equip s’estira una mica cap a dalt. En canvi la nostra banda esquerra quasi no apareix i trobem a faltar una mica les arribades del Espa i les pujades del Víctor.
D’una d’aquelles combinacions per la dreta l’Àlex P. busca la desmarcada en profunditat que el Pol el veu perfectament i li llança una bola amb l’esquerra a l’espai buit que el deixa sol davant del porter. El nou fitxatge d’aquest any (gran fitxatge!) culmina amb calma i qualitat enviant la bimba al fons de la xarxa marcant el que seria gol definitiu del partit.

Fins a la mitja part no es creen noves ocasions clares de gol, el joc es força igualat i controlem sense problemes el seu atac. El consolidat nou eix defensiu Carlos-Max es mostra segur i els nostres dos fins i ràpids laterals Víctor i Rodri dominen amb facilitat els seus extrems.

Cada cop està més clar que qui marqui un gol a la segona part podrà decantar el partit cap a la seva banda: si nosaltres ho fem sembla difícil que ells puguin reaccionar, i si ho fan ells ens serà difícil evitar la derrota.

Els canvis donen nou oxigen a l’equip: el Sergi en una nova posició al mig camp en la que va donar una molt grata impressió, el Àlex Tries molt actiu i motivat aportant molta feina i qualitat; els defenses Berto, Jordi i Josep complint bé a controlar els atacs rivals i el Berto, a més, projectant-se cap a dalt amb perill; i davant el Xavi i el reaparegut Espa donant molta guerra amb la seva velocitat i lluita fent que el Parc no pogués mai acabar de pujar l’equip a l’atac descarat per por al nostres contraatacs.

La segona part és un bonic espectacle de lluita i emoció sota la pluja jugat amb una pilota “medicinal” d’aquelles de 5 quilos. Ells tenen un parell d’ocasions clares, però entre la bona col·locació del Xavi i la falta de calma del davanter contrari aconseguim deixar per primer cop aquesta temporada la porteria a zero i, de pas, emportar-nos una valuosa victòria d’aquelles que et fan créixer com equip.

Floretes per tots, entrenadors inclosos, per la feina feta però, sobre tot, ara no ens confiem ni ens relaxem: quedem molts partits difícils encara i s’ha de saber aguantar la pressió d’anar davant.

Enhorabona.

Jordi "Espa"

Crònica d'una derrota anunciada

Pàdua  5  -  0   La Salle Bonanova

Només veure la foto ja s’endevina que rematarà el córner, oi? Doncs això. Només veure aquells “nens” amb l’alçada i complexió nòrdica ens ha quedat clar que, o bé tenien dos anys més o bé els cereals de la Vall d’Hebron estan super-vitaminats.

Tot i així, hem intentat rebel·lar-nos al destí i hem sortit a pel partit. La defensa estava segura amb un Nunny omnipresent ben recolzat pel Josep, el mig camp ben controlat pel Jordi Carbajo i el Sergi, i a davant l’Andy i el Livio buscant les pessigolles a la defensa. Crec que no és tendenciós dir que hem estat més a prop d’avançar-nos nosaltres que no pas ells, sobretot en un rebot que ha deixat sol al Sergi, que avui estrenava capitania. Però la jugada ha estat tant ràpida que no ha connectat bé la volea i no li ha pogut dedicar el gol al seu pare que avui feia anys. En canvi ells no ham perdonat la primera ocasió clara i s’han avançat al marcador, moment que l’entrenador rival ha aprofitat per fer un canvi massiu. I ha resultat que els teòrics suplents encara eren més alts! Però nosaltres també teníem refrescos, i l'entrada del Guille i el Balsells (que no estava convocat però havia dut la roba per si les mosques) ens ha permès seguir desafiant les lleis de la física i aguantar dignament la resta de la primera part, malgrat encaixar el segon en un bon contraatac rival.

En canvi la segona part se’ns ha fet molt llarga. Ja no arribàvem a dalt i, malgrat les aturades espectaculars de l’Espa, es veia a venir el pitjor. Efectivament el tercer gol ens ha deixat tocats física i anímicament i la resta del partit ens hem dedicat a tapar forats per evitar que la golejada fos encara més abultada. Al final el cinc a zero fa justícia al que s'ha vist, tot i que també ens hauríem pogut endur algun golet com a premi per l’esforç inicial. Pocs equips els hi deuen haver plantat cara com nosaltres.

En fi, imitant la frase d’aquella peli “elegí una mal día para dejar de fumar”, podríem dir que no hem escollit un bon dia per començar les cròniques dels escolars, però a veure si els que hi assistiu regularment us animeu a narrar també les victòries. Els que segur que no han deixat de fumar són els nostres rivals nòrdics, a qui al final del partit hem vist sortir del l'estadi cigarret en mà. El que no ens ha quedat clar és si tornaven en cotxe o en moto.

Pequeñitos pero buenos

La Salle Bonanova  5  -  2   Montañesa, C.F. "B"

Partido más complicado de lo esperado.

Los de la Montañesa no parecían de entrada unos rivales complicados, dado el tamaño de los jugadores: los había realmente pequeñitos.

Aún así, el míster decidió no dejarse apabullar y adelantó las líneas: la defensa estaba jugando prácticamente en el centro del campo para dificultar los ataques. A pesar de lo arriesgado (de hecho nos cayeron dos goles en la primera parte...), la táctica se reveló adecuada para este equipo, de jugadores menudos, pero rapidísimos. Eso sí, durante gran parte del partido, el juego se concentró precisamente en ese centro del campo, gracias a un trabajo casi impecable de la defensa y la media.

En la primera parte se alinearon:  Víctor, Alejandro, Carlos y Max; Pol, Trias y Pablo; Pujol, Espa y Batlle. Xavi Aparicio, como siempre, guardaba la puerta.

Durante esta parte estuvo el juego más equilibrado, al menos en lo que atañe  al resultado del descanso: 2-2.

No obstante la cosa comenzaba bien y en hacia el minuto 7, Alex Pujol se escapaba por la izquierda, lo intentaba una vez, recuperaba Trias y, de nuevo, Pujol tiraba y despistaba al portero, con la inestimable ayuda de un defensa visitante. Innauguración del marcador.

Tres minutos después Pol clavaba el 2-0 en un chute impecable desde la frontal de área.

Xavi no parecía tener demasiado trabajo, aparte de sacar de fondo. No obstante, los de la Montañesa apretaban y, de vez en cuando, se conseguían escapar aunque sin peligro aparente. Incluso intentamos ensayar un saque de córner en el que Pol le pasa en corto a Alejandro para que tire a puerta: no salió, pero prometía.

Sin embargo, hacia el minuto 20, el jugador número 10 de los visitantes (rotulado de manera prometedora), se nos escapaba y nos dejaba el primer gol.

La diferencia de tamaños se comenzaba a hacer problemática: cada vez que algún jugador de La Salle levantaba un poco la pierna, la cosa se tornaba juego peligroso. Así nos cayeron unos cuantos.

La fase más peligrosa del partido se innauguraba con un rigurosísimo penalti en nuestra contra: no sería tan claro cuando a Xavi no le sacaron ni siquiera tarjeta amarilla tras interceptar al número 20 rival de manera totalmente compatible con el reglamento. La falta la tiró el 5 que consiguió engañar a Xavi y conseguía el 2-2.

Parecía que el partido se nos complicaba, al tiempo que la afición rival comenzaba a calentarse y a presionar a un correctísimo árbitro. Encima, los jugadores visitantes comenzaban a escaparse con aparente facilidad y a Xavi le tocaba intervenir.

En la segunda parte se aclaró el partido. Ligeros cambios de alineación a la salida: Berto, Carlos Cerezo, Andy, Miquel y Pol Verdaguer salieron a reforzar la estrategia.

Comenzábamos presionando el área rival y se producían bastantes ocasiones de peligro. La defensa, tuneada para la segunda parte, se demostraba infranqueable.

Así, hacia el minuto 5 y de córner, Berto le ponía un balón a Pol con precisión milimétrica, quien nos regalaba un soberbio cabezazo y el 3-2 que comenzaba a aclarar las cosas.

Durante unos minutos volvían las alternativas y ambos equipos llegaban con peligro a la portería rival, aunque con más efectividad de los locales que provocaron alguna heroica intervención del portero montañés. El tamaño, la edad y la experiencia comenzaban a hacerse patentes y el acoso a la portería visitante se intensificaba, con intervenciones destacadas de toda la delantera, media y hasta parte de la defensa. 

En estas, y hacia el minuto 25, Pol le pasaba un balón a Alejandro quien, de espaldas a la portería, conectaba una espectacular media vuelta que descolocaba a toda la defensa y nos regalaba el 4-2 de la tranquilidad.
 
Hacia el minuto 31, tras un saque de falta de Berto, Andy intentaba una semi-chilena que, desafortunadamente, no salía. Un par de minutos después, Andy conseguía hacer el definitivo 5-2.

Partido mucho menos desequilibrado de lo que a todos nos parecía. Jugadores visitantes pequeñitos, pero muy rápidos, jaleados por una afición bastante entregada. No obstante, nuestros niños pusieron las cosas en su sitio. 

Nos espera la U.D. Parc, primera de grupo aunque con 1 partido más. Será el duelo en la cumbre. 


 

He perdido la cuenta

La Salle Bonanova  12  -  1   Penya Manigua

Pues acabé perdiendo la cuenta, y eso que estaba pendiente por haber recibido el notable honor de repetir como cronista. Mi agradecimiento a los padres que estábais conmigo y me recordásteis quién hizo cada gol.

Y es que el partido contra la Gran Penya Espanyolista Manigua tuvo poca historia y muchos goles. Pero intentaré escribir primero sobre lo que no fueron goles.

Los de Manigua venían dispuestos a dejarnos en fuera de juego, literalmente. En una arriesgada estrategia, todas sus líneas subían hasta el medio campo. Esto implicó que, durante los primeros minutos, el árbitro no dejó de señalarnos dicha vulneración del reglamento, la mayor parte de las veces, con razón.

Luego nuestros jugadores aprendieron y empezó el chorro de goles, pero luego iré con eso.

Por tanto, tocaré el tema de la defensa. La defensa estuvo estupenda. Tremendamente sólida durante la primera parte, con Carlos Royán, Sergi Ubach, Max y Víctor. El pobre Xavi Aparicio se aburrió bastante la primera parte porque no le llegaba ni un solo balón con peligro. Es cierto que los atacantes eran pequeñitos, pero varios de ellos exhibían una buena velocidad punta y que en ningún momento bajaron los brazos.

En la segunda parte, cambio radical de la defensa: Alex Bertolín, Jordi Balcells, Marcel y, repitiendo, Víctor. A pesar de que los cambios del descanso habían producido una entrada fría en algún otro partido, se mantuvo la solidez defensiva. 

Probablemente sea en esto en lo que hayamos mejorado más respecto del curso anterior. No obstante no hay que despistarse que, con el regalo del árbitro, nos mantenemos como el equipo "grande" más goleado.

¿El regalo del árbitro? Exigía que nos dejásemos meter un gol. Como nos negamos, en la única internada de cierto peligro (tampoco mucho) de los visitantes en los dominios de Xavi Aparicio señaló un sorprendente penalti, sin que se atreviese a señalar qué jugador había cometido la infracción. El jugador visitante, de cuyo número no quiero acordarme, lanzó la falta impecablemente, a pesar de lo cual Xavi estuvo a punto de desviarla, habiendo adivinado la intención.

También se debe destacar la labor de la media y la delantera, presionando por todo el campo y facilitando transiciones rápidas que solían dejar a los delanteros en superioridad numérica, ya que los visitantes no sabían ir más allá de (intentar) provocar el fuera de juego. Hoy me gustaría hablar de la esforzada labor de Àlex Villabona, que ha recibido la pesada herencia del puesto de Javi y que lo está haciendo muy bien.

Pero bueno, vayamos ahora con la goleada:

Àlex Pujol: 5 goles, repóker en un espectacular debut con el equipo federado.

Àlex Español: 3 goles, su habitual "hat-trick".

Alejandro "Rodri": 2 goles.

Àlex Villabona: 1 gol.

Àlex Bertolín: 1 gol.