Partit perillós el d’avui. Sense
entrenar-nos entre setmana, amb poca banqueta i després de la decepció de la setmana passada, calia
no desinflar-se i seguir sumant punts per aconseguir aquest ascens que tanta il·lusió
ens faria.
A això s’hi ha sumat que el rival era més
complicat del que podia fer pensat el seu equipament virolat i la petita alçada
d’alguns jugadors (probablement els més menuts que ens hem trobat fins ara). Efectivament,
el partit ha començat travat i el zero a zero s’allargava i s’allargava. Si ho
provàvem pel mig l’aglomeració de petits rivals ens impedia progressar, per la
banda tampoc no aconseguíem desbordar, i en passades llargues el Villa tenia
davant un rival de la mateixa alçada a qui no aconseguia superar. En atac no
apretaven massa però un parell de cops si que han aconseguit superar la línia
defensiva i ens ha hagut de salvar l’encert d’un Xavi Aparicio molt concentrat.
Sort que finalment el Livio ha aconseguit
obrir la llauna. En una centrada al segon pal ha marcat perfectament els temps
i ha engaltat un “zurdazo” de molt mèrit tenint en compte que tenia un defensa
davant. Bon gol que ha festejat amb la famosa "celebració estàtua" del
Ballotelli.
El gol ha canviat la dinàmica. Ens ho hem
començat a creure i arribar amb més claredat per les bandes. I en una pilota
llarga el Villa ha superat finalment el seu marcador i ha superat la sortida
del porter desviant amb gran tècnica la trajectòria per fer-la arribar just a
la base del pal. Es nota que aquest any estan estudiant les lleis de la física
dinàmica.
Per acabar d’animar el partit, ens ha tocat
un àrbitre rabassut i de targeta fàcil que s’ha dedicat a repartir les seves
pífies per deseperació del Víctor (que avui substituïa els Joans) i de l’inquiet
entrenador rival. Escoltem sinó l’edificant diàleg que han mantingut després de
la primera targeta groga:
- ÀRBITRE: Calla de una vez y siéntate en el banquillo
- ENTRENADOR: ¿Y por qué me voy a sentar? ¿Qué reglamento lo dice? Tú lo que quieres es expulsarme, pero no lo vas a conseguir
- ÀRBITRE: ¿Que no? ¿Quieres ver cómo te expulso?
- ENTRENADOR: ¿Quieres ver como no?
Si haguéssim estat al far-west només n’hauria
quedat un, però la sorra no era del desert d'Arizona sinó del nostre benvolgut
patatal, i la cosa no ha anat a més.
Però a la segona part l’ira del col·legiat s’ha
girat cap a l’altra banda i li ha dit descaradament al Víctor que a partir d’ara
s’equivocaria expressament, cosa que ha complert (probablement sense gaire
esforç).
Tot i així el partit ja tenia un clar color
local i la victòria no ha perillat. Ara si que el Livio i l’Espa s’escapaven
com punyals per les bandes i només la mala sort evitava que augmentés la diferència
al marcador. Finalment el Villa, que ha entrat de refresc, ha aconseguit marcar
en la jugada més tonta rebent un just premi al seu gran partit.
En fi, prova superada amb bona nota. Tal com deia el
Jordi a la lúcida anàlisi de la setmana passada, cal fer un esforç per mantenir la tensió fins al final. A veure si
no perdem punts tontos en aquest darrer tram final (com ens ha passat als dos
darrers anys) i rubriquem una molt bona temporada.P.D.: Felicitats també a l'Escolar que ha superat amb solvència el seu compromís coper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada