Avui calia superar la darrera dificultat,
no per obtenir la segona plaça que matemàticament ja era nostra, però si per
intentar aconseguir el màxim nombre de punts de cara al desempat per l’ascens.
I amb quina autoritat l’hem superat! Davant
d’un rival que no es quedava petit ni de bon tros, hem fet un partit seriós i
disciplinat controlant en tot moment el perillosíssim 10 que a l’anada ens va
fer anar de corcoll. I no només ell. El lateral amb el número 3 que pujava per
la banda com un llampec, el centrecampista rabassut que pressionava com el que
més, el porter amb planta de professional... I nosaltres amb les baixes
importants del Pol i el Villa.
Però els rivals s’han quedat petits davant
d’un partit partit seriós en defensa, basada en la pressió per tot el camp,
començant per la parella atacant Espa-Pujol que s’han fet un fart de córrer i
guanyar pilotes en la disputa. La baixa del Pol l’hem suplert amb el joc de la
cadira. El Carlos ha pujat al mig, el Jandro ha cobert la seva vacant de
central i el Guille ha entrat al lateral que quedava lliure. Tots ells han
complert amb escreix la funció que els hi havia encomanat el Joan.
El primer gol ha estat obra del Miquel
Verdaguer, en una jugada de potència marca de la casa. El segon ha arribat de
córner, on el Max ha fet valdre la seva habilitat rematadora amb un xut que el
porter només ha pogut rebutjat i el propi Max, molt atent, ha enviat a la
xarxa. I una nova cavalcada del Miquel Verdaguer li ha permès plantar-se l’àrea
i, quan tothom esperava la centrada, fer un xut creuat que ha sorprès el porter
i ha suposat el 3-0 que tancava la primera part. Ells no abaixaven els braços,
i el 10 fins i tot ha enviat una pilota al pal. Destacar l’encert del Xavi sota
els pals que no passava desaparcebut als "ojeadores".
A banda d’això, el partit estava amenitzat pels despropòsits del col·legiat que, a banda d’algunes pífies
tècniques, es dedicava a ensenyar targetes de visita a tothom que passava prop seu. En un partit que no era precisament dur, és poc coherent que a la mitja
part ja estiguessin amonestats el Miquel, l’Espa i el propi Joan, que ja no ha
començat la segona part acusat pel delicte... de no portar-li la clau a l’àrbitre.
Però els nois venien amb la lliçó apresa i l’auto-gestió de la banqueta no els hi ha restat prestacions. En una demostració de pundonor i implicació digna del Messi, el Pol ha entrat a canalitzar l’equip malgrat la febre, les angines i el llavi partit. També ha entrat el Berto i ha demostrat que els dos mesos d’absència no han afectat a la seva proverbial eficàcia: trenta minuts i dos gols dels seus. Avantatge en el cos a cos i contundència en la definició. També ha marcat per partida doble l’Àlex Pujol, un d’ells amb una auto-passado d'esperó esplèndida. I faltava el golet del Xavi Batlle, un altre dels que quan entra suca.
Però els nois venien amb la lliçó apresa i l’auto-gestió de la banqueta no els hi ha restat prestacions. En una demostració de pundonor i implicació digna del Messi, el Pol ha entrat a canalitzar l’equip malgrat la febre, les angines i el llavi partit. També ha entrat el Berto i ha demostrat que els dos mesos d’absència no han afectat a la seva proverbial eficàcia: trenta minuts i dos gols dels seus. Avantatge en el cos a cos i contundència en la definició. També ha marcat per partida doble l’Àlex Pujol, un d’ells amb una auto-passado d'esperó esplèndida. I faltava el golet del Xavi Batlle, un altre dels que quan entra suca.
Bon comiat del patatal fins la propera
temporada. No sabem si hi serem tots, si tindrem gespa, qui serà el míster...
Però si els que juguen ho fan amb la mateixa empenta segur que encara ens ha de
donar molts minuts de glòria. De moment dissabte vinent a rematar la feina contra el
Bufalà per acomiadar el Joan com es mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada