Dolorosa pel resultat, per la il·lusió que hi
havíem posat i, sobretot, per la manera en que ha arribat.
S’ha de dir primer de tot que el V. Olímpica ha
resultat ser un molt dur rival i un just guanyador, per lo qual se’ls ha de
felicitar abans de dir res més.
Ja els coneixíem d’altres enfrontaments en altres
categories. És un club que està fent les coses molt bé, amb moltíssims jugadors
a la seva escola i una bona gestió esportiva. Només s’ha de veure com arriben
al camp tots junts, perfectament “uniformats”, com escalfen, l’actitud al
camp....fins i tot algú va dir que aquesta setmana havien estat entrenant en
camp de sorra per preparar al partit contra nosaltres!!!
Hem de recordar, a més, que es tractava de l’equip
“C”. Això vol dir que eren els “bons” de primer any (l’”A” son els bons de
segon any i el “B” i el “D” els “descartes” de primer i segon any
respectivament). Tot i això, pel físic d’alguns d’ells cap pensar que molt
probablement anaven reforçats amb varis jugadors de segon any.
El partit comença amb un ritme viu, igualat, amb
poques ocasions i molts nervis, especialment per la nostra part. Sembla que ens
estem observant mútuament i agafant el lloc al camp. Nosaltres sortim amb un
4-3-3 i ells amb 4-4-2 amb un doble pivot al mig del camp composat pel nº 59,
un xaval físicament fortíssim que estava a tot arreu, i pel nº60, el més petit
de tots, però també el millor. Ells dos es van valer solets per anul·lar poc a
poc el nostre mig camp i començar a fer funcionar el seu, especialment amb
precises passades a l’esquena de la nostra defensa per part del petit jugador.
Tot i això, ens avancem al marcador en un clar
penal comés sobre el Lluc en una de les poquíssimes vegades que entrem a l’àrea
rival i que transforma el Pol agafant la responsabilitat de fer-ho tot i que el
llançador oficial de l’equip fos el Pablo.
Amb el gol ens animem, ens anem amunt i ells
comencen a contraatacar amb pilotes a l’esquena de la defensa pels ràpids
extrems. Precisament, en dues jugades així arriben els seus dos primers gols:
primer d’una falta que ha de fer el Víctor quan el seu extrem anava ja a xutar, i
després, d’un altre contracop del mateix extrem que es queda sol i que la
col·loca per sobre del Xavi. Aquest segon gol arriba just abans del descans i
ens deixa molt tocats anímicament.
A la segona part sortim mentalitzats a remuntar i
els fem recular una mica. El partit es torna a igualar fins que arriba la
jugada que ens acaba enfonsant en el partit: una falta lateral per la dreta que
saquen cap el punt de penal i que dona tres bots sense que ningú del nostre
equip la tregui fins que la toca un jugador rival ja dins de l’àrea petita sol
davant del nostre porter. La diferència entre anar o no a per la pilota es
converteix moltes vegades en emportar-te, o no, un partit.
A partir d’aquí baixem els braços i ells es
creixen. Ens en marquen tres més ja sense resistència per part nostre i
nosaltres en fem un del Xavi Batlle ja cap el final del partit. TOTAL 2-6 un
pèl excessiu pel que va ser el partit.
En resum, dolorosa derrota però, com sempre, queda
molta lliga i molts partits difícils per jugar. És important que no ens vinguem
a baix, que ens aixequem i que li posem una mica més de intensitat a cada
passada, cada xut, cada carrera, cada marcatge, en cada entrenament i en cada
partit, només així tornarem a estar “allí”, a la lluita per quedar davant.
L’alternativa seria estar “pul·lulant” tot el que
queda de temporada per la zona “indefinida” de la classificació, sense
al·licient ni emoció. Esperem que no sigui així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada