Només veure la foto ja s’endevina que rematarà el córner, oi? Doncs això. Només veure aquells “nens” amb l’alçada i complexió nòrdica ens ha quedat clar que, o bé tenien dos anys més o bé els cereals de la Vall d’Hebron estan super-vitaminats.
Tot i així, hem intentat rebel·lar-nos al destí i hem sortit a pel partit. La defensa estava segura amb un Nunny omnipresent ben recolzat pel Josep, el mig camp ben controlat pel Jordi Carbajo i el Sergi, i a davant l’Andy i el Livio buscant les pessigolles a la defensa. Crec que no és tendenciós dir que hem estat més a prop d’avançar-nos nosaltres que no pas ells, sobretot en un rebot que ha deixat sol al Sergi, que avui estrenava capitania. Però la jugada ha estat tant ràpida que no ha connectat bé la volea i no li ha pogut dedicar el gol al seu pare que avui feia anys. En canvi ells no ham perdonat la primera ocasió clara i s’han avançat al marcador, moment que l’entrenador rival ha aprofitat per fer un canvi massiu. I ha resultat que els teòrics suplents encara eren més alts! Però nosaltres també teníem refrescos, i l'entrada del Guille i el Balsells (que no estava convocat però havia dut la roba per si les mosques) ens ha permès seguir desafiant les lleis de la física i aguantar dignament la resta de la primera part, malgrat encaixar el segon en un bon contraatac rival.
En canvi la segona part se’ns ha fet molt llarga. Ja no arribàvem a dalt i, malgrat les aturades espectaculars de l’Espa, es veia a venir el pitjor. Efectivament el tercer gol ens ha deixat tocats física i anímicament i la resta del partit ens hem dedicat a tapar forats per evitar que la golejada fos encara més abultada. Al final el cinc a zero fa justícia al que s'ha vist, tot i que també ens hauríem pogut endur algun golet com a premi per l’esforç inicial. Pocs equips els hi deuen haver plantat cara com nosaltres.
En fi, imitant la frase d’aquella peli “elegí una mal día para dejar de fumar”, podríem dir que no hem escollit un bon dia per començar les cròniques dels escolars, però a veure si els que hi assistiu regularment us animeu a narrar també les victòries. Els que segur que no han deixat de fumar són els nostres rivals nòrdics, a qui al final del partit hem vist sortir del l'estadi cigarret en mà. El que no ens ha quedat clar és si tornaven en cotxe o en moto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada