Aquesta setmana hem tingut el mateix convidat que el programa de l’Albert Om: el Llongueras. Bé, almenys en tenien el nom, l’alçada i el pentinat d’algun dels nens, però en qüestió d’èxit encara estan una mica lluny.
En un partit entre el líder i el cuer el pronòstic és clar, però els partits s’han de jugar i no seria la primera vegada que ens trobem una sorpresa, tant a favor com en contra. I en això hem de donar el mèrit als místers que han mantingut l’equip tensionat fins el darrer moment tant en atac com en defensa. Quin era el secret? L’amenaça que si encaixàvem un gol no tocarien pilota en tota la setmana. Potser hauríem de prendre nota de la tècnica per veure si és tant efectiva per millorar el rendiment en els estudis.
A manca d’emoció, el partit ha tingut altres al·licients: segon partit sense encaixar gols, primera coincidència dels tres Verdaguer, la ratxa golejadora del Pol (5 en el cap de setmana) i en general el fet que els gols no els hagin fet els teòrics puntes, bon indicatiu que tot l’equip té arribada. Aquests gols dels jugadors de segona línia ens poden anar molt bé quan arribin els partits complicats.
Precisament el Pol és qui ha obert el marcador en un ràpid contraatac que ha iniciat ell mateix i que ha acabat deixant-lo sol davant del porter a qui ha regatejat amb molta sang freda per marcar a plaer. A continuació ha vingut el gol del Villa en la famosa mitgeta, valuós llegat del Marcos que encara segueix funcionant de tant en tant. El tercer també ha estat obra del Pol que ha interceptat un rebot a prop de l’àrea, ha controlat la bola amb el pit i sense deixar-la caure l’ha enviat bombejada per tota l’esquadra. Per aquest trimestre s’ha guanyat l’excel•lent en dibuix linial. I també ha estat de bandera el gol del Roy. Després d’un córner li ha arribat la pilota en línia de fons, s’ha desfet d’un defensa amb una croqueta deliciosa i gairebé sense angle l’ha enviat amb rosca per sobre el porter.
A la mitja part ha arribat el Joan dient que venia de guanyar 9-0 amb els petits i sembla que això ha acabat de picar els nois que han decidit que no podien ser menys i han tornat a sortir a per totes. Així, després d’una centrada amb varis remats la pilota ha arribat a l’Andy que, com sempre amb la canya a punt, ha marcat el cinquè. Després ha vingut el gol de l’Espa que en una de les seves escapades elèctriques s’ha plantat davant del porter i l’ha driblat de forma molt semblant a la del Pol en el primer gol. El setè l’ha fet el Terry de penal i el vuitè el Batlle rematant una centrada. Després li ha tocat el torn a l’Àlex Verdaguer que ha capturat oportunament un xut de l’Andy que anava fora. I ha tancat el marcador el Batlle que ha rebut una bona passada de l’Àlex Pujol, ha fet un control orientat que li ha permès desfer-se del defensa malgrat que li feia penal, i ha rematat amb força per posar el segon dígit al marcador.
En fi, seguim imparables, però no ens confiem que encara ens falta superar unes quantes proves si ens volem menjar els torrons com a líders.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada