Que nos quiten lo bailao

Pàdua  5  -  0  La Salle

"Per coneixement d'alguns, els escolars han quedat subcampions i hem d'estar SUPER orgullosos. Ells encara més. Felicitats"

Jordi Balsells

Encara que la frase sigui d'un perico, crec que la subscrivim tots, culés i merengues inclosos. Els nois han fet una gran feina a la Copa, i avui tocava gaudir de la festa, que és el que hem fet. La grada ha estat una autèntica bogeria, empenyent els jugadors mentre el miracle era possible i celebrant el subcampionat un cop resolt el marcador.

I aquest és un dels grans valors que a vegades comentem que aporta l'esport. Saber guanyar i saber perdre, però sempre lluitant i gaudint del que fem. De partits en jugaran molts, i d'aquí uns anys se'n recordaran de molt pocs, però finals com aquesta si que deixen un record, i l'ambient que s'ha viscut avui dins i fora del camp és dels que creen afició. Que duri!

Després d'això, el partit d'avui era un tràmit sense cap interès futbolístic donada la diferència entre els rivals. Tot i que...

La primera part no ha estat tant desigualada. Malgrat el gol matiner hem mantingut el tipus molt dignament i hem arribat al descans amb un 1-0 que no era en absolut definitiu.

I a sobre a la segona part hem sortit descaradament a per ells. Els nois s'han cregut el "sí se puede" que arribava des de la banqueta i un Àlex Escudé super-endollat ha posat en xec a la defensa rival, primer amb una pilota al pal i després amb un xut perillosíssim que ha estat a punt de suposar l'empat.

Però de mica en mica la lògica (i la diferència física) s'ha anat imposant, i en una jugada aïllada ens ha caigut el segon. Tot i així hem seguit lluitant d'igual a igual fins que el tercer ha caigut del seu costat i llavors si que la diferència s'ha fet notòria i no els hi ha costat gaire mantenir la porteria a zero i arrodonir la golejada amb un parell de gols més.

Tot i així la celebració ha estat històrica, i si no fos pel tamany de la copa qualsevol diria que els campions érem nosaltres. El Johan ha acabat mantejat en el seu comiat de La Salle, almenys teòricament perquè, com diria James Bond, "nunca digas nunca jamás".