Tancàvem la primera volta amb un partit còmode, almenys sobre el paper. Però l’excés de confiança sempre és perillós així que els místers s’havien encarregat de mantenir els nois alerta reptant-los a aconseguir un 10-0. L’expectativa s’ha mostrat exagerada i només hem pogut complir-la en el costat defensiu, cosa que no deixa de ser una bona notícia perquè és on més hem flaquejat fins ara (25 gols encaixats, quan per exemple el Parc U.D. només en porta 9).
La veritat és que al camp no s’ha vist
que entre els dos equips hi hagués la diferència que marca la classificació. Al
Bufalà li faltava pólvora al davant però en canvi tenia una defensa ordenada i
un mig del camp aguerrit... i una grada encara més aguerrida que no es cansava
d’inculcar als seus nois uns valors que no eren precisament els de parar l’altra
galta. La viva imatge del seu estil de joc era el petit 8, que amb l’excusa de
la seva inferioritat física es dedicava impunement a fer faltetes sense
possibilitat de fer mal però que no per això s’han de deixar d’assenyar.
Aquesta actitud s’ha traduït en un joc poc
fluïd, amb la pilota passejant-se pel mig del camp lluny de la zona de perill.
Però finalment hem obert la llauna, una vegada més gràcies al Berto que està demostrant
l’encert dels místers al situar-lo de davanter centre. El gol ha vingut en una
jugada per la banda del Jandro que també ha quallat un partit excel·lent per la
dreta. El segon ha tingut els mateixos protagonistes amb els papers canviats. A
indicació del Joan, el Berto ha apretat un defensa que s’ha vist obligat a fer
una cessió complicada i el Rodri molt ha atent ha interceptat la pilota i ha
marcat a plaer. El tercer també ha vingut en una jugada de lluita en què el
Berto s’ha endut una pilota fent valer la superioritat física al límit del
reglament, provocant la indignació de l’entrenador rival, aquesta vegada potser
amb raó.
En aquest moment ha arribat la mare del Max
i han comentat amb el Vincenzo que el seu fill tenia moltes ganes de marcar, però que el que realment li recalca la Sílvia és que eviti tocar-la amb el cap. Moltes
vegades els hi donem consignes contradictòries als nostres fills, però sembla
que en aquest cas el Max té molt clar a qui li ha de fer cas, perquè al següent
córner ha marcat el quart... amb un bon remat de cap! Dedicatòria a la grada, intuïm
que adreçada més aviat al pare.
Amb aquest resultat ha arribat la mitja
part i els nois han anat al vestidor a refugiar-se del fort vent que, en honor
al nostre visitant, “bufava” amb més força que mai (perdò pel joc de paraules
fàcil).
Com si conegués el repte dels místers, a la
segona part el Bufalà ha semblat que sortís a impedir que s'acomplís. Més ordre defensiu, lluita al
mig camp i en general joc travat que ens impedia crear joc i ocasions de perill. A això s’hi ha ajuntat
que el Joan ha aprofitat per fer proves diverses: hem tornat a veure el Max de
lateral, canvi de papers entre el Roy i el Pol, molts minuts pel Nuni i el Balsells
que han estat esplèndids... A banda d’això la segona part ha tingut poc
al·licient: vàries ocasions, una pilota al pal i finalment el gol de l’Andy (que
Déu-n’hi-do els que porta tenint en compte els minuts jugats). També ha arribat en
una jugada de picardia en què hem tret de banda ràpidament agafant despistada la
defensa. Si ens hi fixem, els gols d’avui no han vingut de jugada sinó de
lluita, oportunisme, pilota aturada... És bo treballar aquests recursos que poden
desencallar partits travats com el d’avui.
Bé, fent una mica de balanç d’aquesta primera
volta podem estar força satisfets tant pel que fa als resultats com al joc. Els
nois estan cada cop més compenetrats i es manté un bon ambient tant dins del
camp com a fora. Amb la victòria d’avui ens situem segons a la classificació i
es manté viva la possibilitat de l’ascens. Això si, cal que cuidem la porteria
perquè els gols encaixats ens poden jugar una mala passada en els desempats. En
resum, podríem posar-nos un notable. A veure si a la segona volta arribem a l’excel·lent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada