Primer partit de la temporada contra un dels equips amb els que, teòricament, ens hem de jugar la possibilitat de deixar l’any vinent un equip lasalià a la primera divisió infantil.
Sembla, vistos els resultats, que els altres han de ser el Vil·la Olímpica, el Canyelles i inclús el Sant Martí-Condal.
Aquests quatre equips son els que ens segueixen a la classificació en la que estem a dalt de tot, SÍ, LIDERS EN SOLITARI I INVICTES!!, però només amb 2 punts d’avantatge amb els tres següents.
El partit comença sota una fina pluja que ens va estar acompanyant tota l’estona i que va fer que la pilota s’anés posant cada cop més i més pesada. Ells surten forts i ens tanquen al nostre camp i tenen un parell d’ocasions molt clares una de les quals no entra per centímetres després de superar al Xavi de gran vaselina.
Aquesta ocasió ens esperona i comencem a agafar el ritme del partit. El “trivot” Pablo-Pol-Igor” comença a rutllar i la nostra banda dreta comença a crear jugades combinades de mèrit. El Jandro s’entén bé amb el Pablo, el Villa i l’Àlex Pujol i l’equip s’estira una mica cap a dalt. En canvi la nostra banda esquerra quasi no apareix i trobem a faltar una mica les arribades del Espa i les pujades del Víctor.
D’una d’aquelles combinacions per la dreta l’Àlex P. busca la desmarcada en profunditat que el Pol el veu perfectament i li llança una bola amb l’esquerra a l’espai buit que el deixa sol davant del porter. El nou fitxatge d’aquest any (gran fitxatge!) culmina amb calma i qualitat enviant la bimba al fons de la xarxa marcant el que seria gol definitiu del partit.
Fins a la mitja part no es creen noves ocasions clares de gol, el joc es força igualat i controlem sense problemes el seu atac. El consolidat nou eix defensiu Carlos-Max es mostra segur i els nostres dos fins i ràpids laterals Víctor i Rodri dominen amb facilitat els seus extrems.
Cada cop està més clar que qui marqui un gol a la segona part podrà decantar el partit cap a la seva banda: si nosaltres ho fem sembla difícil que ells puguin reaccionar, i si ho fan ells ens serà difícil evitar la derrota.
Els canvis donen nou oxigen a l’equip: el Sergi en una nova posició al mig camp en la que va donar una molt grata impressió, el Àlex Tries molt actiu i motivat aportant molta feina i qualitat; els defenses Berto, Jordi i Josep complint bé a controlar els atacs rivals i el Berto, a més, projectant-se cap a dalt amb perill; i davant el Xavi i el reaparegut Espa donant molta guerra amb la seva velocitat i lluita fent que el Parc no pogués mai acabar de pujar l’equip a l’atac descarat per por al nostres contraatacs.
La segona part és un bonic espectacle de lluita i emoció sota la pluja jugat amb una pilota “medicinal” d’aquelles de 5 quilos. Ells tenen un parell d’ocasions clares, però entre la bona col·locació del Xavi i la falta de calma del davanter contrari aconseguim deixar per primer cop aquesta temporada la porteria a zero i, de pas, emportar-nos una valuosa victòria d’aquelles que et fan créixer com equip.
Floretes per tots, entrenadors inclosos, per la feina feta però, sobre tot, ara no ens confiem ni ens relaxem: quedem molts partits difícils encara i s’ha de saber aguantar la pressió d’anar davant.
Enhorabona.
Jordi "Espa"
Primeros y con dos partidos menos que los clasificados en 3ª y 4ª posición.
ResponEliminaComo siempre, ojo al Vila Olímpica.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCorrecto: el 3º y 4º con un partido menos cada uno pero con sólo una derrota también. Y Canyelles por 3-2 en casa del Parc UD precisamente.
ResponEliminaOjo con estos también.