Nova victòria abultada, probablement massa pel que s’ha vist al terreny de joc. Altra vegada teníem un rival petit, però aquest ens ha plantat cara mentre el físic l’ha acompanyat. M’ha recordat els partits que perdíem l’any passat contra els rivals de l’altra lliga i que, com avui li ha passat al Collblanc, començàvem jugant bé però quan ens queien un parell de gols ens enfonsàvem anímicament i acabàvem golejats. Suposo que en aquesta edat és difícil aïllar-se del marcador i mantenir la concentració quan veus que et van caient gols en contra.
Avui ha obert la llauna el Berto amb un gol de falta i amb dedicació a la grada inclosa. Semblava que la falta era massa llunyana, però el seu cacau ha superat netament la barrera i s’ha colat arran de pal malgrat l’estirada del porter. Semblava que la resta seria senzilla però no ha estat així, més per mèrit del rival que per demèrit nostre. Efectivament el Collblanc no ha abaixat als braços sinó tot al contrari. Animat pels crits estentoris del seu entrenador, ha començat a pressionar amunt impedint-nos sortir amb la pilota controlada. Per culpa d’això, el nostre mig camp no entrava en joc i a la davantera no li arribaven pilotes en condicions. Mentrestant ells anaven apropant-se cada vegada més i finalment ha arribat el gol que feia justícia al que s’estava veient al camp. Han seguit uns minuts igualats, on hem defensat més que no pas atacat, però per sort en una de les poques arribades ha vingut una genialitat de l’Ígor: rep la pilota prop de l’àrea, fa una mitja volta amb barret inclòs i sense deixar-la botar envia una vaselina al pal contrari. Un gol de mestre que ens donava aire. Tot seguit ha arribat un córner a favor on els petits defenses no han pogut treure la pilota i l’Espa, molt atent, ha posat el peu per marcar el tercer. Tot i així seguíem sense ser superiors i una badada defensiva ha permès a un davanter rival plantar-se sol davant del Xavi. Prou ha fet aquest aturant el primer xut, però el rebot ha anat a un altre davanter que ha reduït distàncies. El gol feia justícia al bon joc rival i deixava un marcador gens tranquil·litzador per la segona part.
Però el descans ens ha anat bé, i aquest cop els canvis ens han donat un aire nou. En particular, gran partit del Lluc que s’ha convertit en un autèntic malson pel lateral esquerre del Collblanc. Només començar l’Espa ha rebut una pilota, ha amagat dues vegades fins obtenir línia de xut i llavors ha engaltat un bon xut que ha significat el quart gol. Tot seguit el Pol ha controlat prop de l’àrea i s’ha inventat una altra vaselina marca de la casa que ha suposat el cinquè. El sisè també ha estat de traca i mocador: cavalcada en solitari del Lluc que ell mateix ha rematat amb potència i precisió. L’Espa seguia lluitant i ha posat el cap en una pilota dividida que després de rebotar en un rival s’ha colat a la xarxa. El vuitè ha estat obra del Royan, també en una bona jugada personal per la banda. El novè l’ha fet l’Andy al transformar un penal que li havien fet a ell mateix. Això estava acabat i ja ni tan sols se sentia l’entrenador rival, però l’Espa encara tenia gana i, en una jugada on semblava impossible treure res perquè estava rodejat de rivals, s’ha desfet de tots i ha tancat el marcador.
En fi, tràmit superat. Partit amb molts gols i alguns molt bonics, però gràcies sobretot a l’encert individual. Cal seguir treballant el joc d’equip perquè quan ens arribin els rivals de la nostra talla no ens les mamarem tant dolces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada