Sant tornem-hi. Com cada any l’arribada
dels bolets coincideix amb la dels gols, les emocions, les alegries... i els
madrugons, les bronques, les llargues esperes sota un sol asfixiant. En
definitiva, alts i baixos com tot a la vida. I com el partit d’avui, en què a
la primera part hem tocat el cel mentre que a la segona s’adormien les ovelles.
Sant
tornem-hi. Amb una base igual, però amb algunes cares noves, alguna baixa
il·lustre, i uns rivals més petits. I això que, amb honroses excepcions, no
sembla que els nostres hagin crescut tant com per igualar les torres humanes
que ens trobàvem la temporada passada, sense anar més lluny les que ens van
esperar en aquest mateix camp per endossar-nos una bona pallissa.
Per ser el primer dia, hem gaudit de mitja
hora addicional d’escalfament previ al partit. Per un cop acceptarem la broma
però caldrà revisar bé aquesta llista per no trobar-nos més sorpreses.
Pel que fa al partit, aviat s’ha vist que érem
superiors. Pressió en atac, possessió, localització al seu camp... Recolzats a
darrera per la solidesa del Xavi, la sortida de pilota del Royan i el Max, el
Víctor i el Sergi alternant les pujades per la banda, un mig camp molt creatiu
amb el Pol, el Terry i l’Ígor, i un atac demolidor amb el Villa, l’Espa i el
Rodri. Tots semblaven conèixer el seu paper, malgrat que alguns estrenaven nova
demarcació.
Tot i així ens ha costat marcar, però quan
hem obert la llauna han començat a caure els gols a cabassos. El premi al
primer gol de la temporada se l’ha endut el Royan que ha pujat a rematar un
córner i ha aprofitat un rebuig. El segon ha vingut després d’una bona jugada
per la banda del Villa, bon centre a l’Espa que podia haver xutat però ha
preferit cedir-la al Rodri que encara estava millor situat i només l’ha hagut d’empènyer.
El tercer si que l’ha fet l’Espa després d’una altra gran jugada del Villa.
Després ha vingut el torn de la banda dreta: el Rodri fins a la cuina, cedeix
enrera per l’Ígor que la col·loca perfectament al forat. Molt bon partit del
debutant, que ha mostrat una tècnica exquisida al mig del camp. Altre cop per
la dreta, ha arribat una centrada del Sergi que l’Espa ha empès a la xarxa. Hauríem
pogut augmentar el marcador quan el Víctor ha fet una cavalcada impressionant i
només l’han pogut frenar fent-li penal, però el porter s’ha llançat molt bé per
aturar el xut del Villa que no anava gens malament. No ens ha afectat. De seguida ha arribat una passada magistral del Rodri a l’espai a la que l’Espa ha
arribat un segon abans que el porter i amb un lleuger toc l’ha superat per quedar-se
sol i completar el seu hat-trick. I encara li ha quedat temps per fer dues assistències, una al Villa i una al Rodri, que aquests han convertit en gol coronant una primera part per emmarcar.
A mitja part ha sortit el sol, i ha
eclipsat el nostre bon joc. Pot ser que realment hagi influït perquè la veritat
és que ha escalfat amb ganes. L’altre factor han estat els canvis. Encara que
els nous no desentonaven individualment, com a equip no trobàvem la mateixa fluïdesa
i això no ens permetia arribar a dalt amb claredat. Al contrari, que en una
badada defensiva ens han colat el primer, i en un contraatac el segon. Compte
amb aquest perquè ha vingut en una jugada d’aquelles que l’any passat ens feien
tant de mal: perdem la pilota en atac i el rival envia una pilota en terra de
ningú perquè hi arribi el més ràpid, que en molts casos és el davanter rival.
En aquest moment un del públic ha cridat amb gràcia andalusa “venga, que
ganamos 2-0”. I tenia raó. Potser el comentari ens ha picat, perquè a partir de
llavors hem reaccionat i hem començat a posar setge a la porteria rival. Però ha
estat sense èxit, gràcies sobretot a una gran actuació del porter rival. També
s’ha de dir que l’àrbitre li ha anul·lat un gol a l’Andy per un fora de joc més
que discutible, i que el Berto ha coronat una gran jugada personal amb un xut a
la creueta.
Bé, en general no ens podem
queixar. Si mantenim el nivell de la primera part sembla que aquest any podem
donar guerra per dalt. Però no avancem esdeveniments que encara no sabem amb
qui ens les haurem de veure. De moment, sembla que el Barcino ha guanyat 0-9. Bona jornada pels visitants. Espero que ni sigui un presagi pel clàssic!
Un altre any el Marcel ens regala amb un meravellós blog i a més avui amb una crònica que la firmaria qualsevol professional de la premsa esportiva.
ResponEliminaMoltes felicitats a l’equip i al Marcel, i un agraïment infinit al Marcel.