diumenge, 3 de març del 2013

Sense història

La Salle Bonanova "A"  9  -  0  Bon Pastor


Nou partit sense cap mena de història el d’ahir al col·legi contra el BON PASTOR, un dels equips de la part baixa de la classificació.

El fet de que en el partit d’anada tinguéssim una estona de “patiment” quan es van posar 2-3 cap a la meitat de partit ens feia tenir algun dubte, però ahir al minut 20 de la primera part, amb un marcador ja de 4-0, tots aquests dubtes van desaparèixer definitivament.

Com sempre, sortim molt forts i “endollats” i quasi al primer minut ja marquem de jugada “de pissarra” de córner culminada pel Carlos. El “Royi” porta ja alguns partits jugant més avançat i deixant al Max i al Marcel en l’eix de la defensa com a parella de centrals la qual està donant un molt bon nivell.

En seguida arriba el segon, obra del Max de cap, que després feria un segon de fort xut a la segona part demostrant així el bon estat de forma en el que es troba aquest any.

Després va començar el recital “Villa”. Fins a quatre gols, tots de forma “marca de la casa”: dins de l’àrea, amb tranquil·litat i sang freda i col·locant-la suau lluny de l’abast del porter. No hi ha ningú a l’equip que sàpiga resoldre tant bé aquests tipus de jugades.

El marcador el completen l’Espa també amb un gol dels seus apareixent per velocitat i cap al final del partit, la cirereta del pastís amb el penal transformat pel Jordi Balsells de manera impecable, quasi imparable. Una alegria per tots.

A més, el Xavi Aparicio es va regalar pel seu aniversari un altre marcador a “zero” el quart partit consecutiu (280 minuts sense encaixar un gol!!). Que duri!

I dues reflexions:

Una: cada cop que hi ha un partit com aquest en el que a partir del minut 15 ja no hi ha cap mena de interès futbolístic (que en son molts al cap de la temporada) alguns pensem el mateix: quina llàstima no haver-nos trobat l’equip a 1ª divisió! Com hagués canviat l’exigència dels partits. Segurament haguéssim patit més, però tots, pares i fills, ens ho hauríem passat millor. A veure si som capaços de fer-ho nosaltres i fer que pugi el nivell esportiu del club de cara als equips que venen per darrera...

I dos, i relacionada amb l’anterior: és molt difícil gestionar un planter amb 26 jugadors. Poc temps i espai d’entrenament, molt pocs minuts de joc per repartir entre tants (tots volen i es mereixen jugar el màxim possible!). Felicitar, doncs, als entrenadors per ser capaços de fer-ho, als jugadors per què estan demostrant un comportament realment exquisit tant a dins com a fora del camp i que estan ajudant a que tot rutlli amb normalitat, i també als pares per no interferir en el procés.

Jordi “Espa”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada