diumenge, 10 de març del 2013
diumenge, 3 de març del 2013
Sense història
La Salle Bonanova "A" 9 - 0 Bon Pastor
El fet de que en el partit d’anada tinguéssim una estona de “patiment” quan es van posar 2-3 cap a la meitat de partit ens feia tenir algun dubte, però ahir al minut 20 de la primera part, amb un marcador ja de 4-0, tots aquests dubtes van desaparèixer definitivament.
Com sempre, sortim molt forts i “endollats” i quasi al primer minut ja marquem de jugada “de pissarra” de córner culminada pel Carlos. El “Royi” porta ja alguns partits jugant més avançat i deixant al Max i al Marcel en l’eix de la defensa com a parella de centrals la qual està donant un molt bon nivell.
En seguida arriba el segon, obra del Max de cap, que després feria un segon de fort xut a la segona part demostrant així el bon estat de forma en el que es troba aquest any.
Després va començar el recital “Villa”. Fins a quatre gols, tots de forma “marca de la casa”: dins de l’àrea, amb tranquil·litat i sang freda i col·locant-la suau lluny de l’abast del porter. No hi ha ningú a l’equip que sàpiga resoldre tant bé aquests tipus de jugades.
El marcador el completen l’Espa també amb un gol dels seus apareixent per velocitat i cap al final del partit, la cirereta del pastís amb el penal transformat pel Jordi Balsells de manera impecable, quasi imparable. Una alegria per tots.
A més, el Xavi Aparicio es va regalar pel seu aniversari un altre marcador a “zero” el quart partit consecutiu (280 minuts sense encaixar un gol!!). Que duri!
I dues reflexions:
Una: cada cop que hi ha un partit com aquest en el que a partir del minut 15 ja no hi ha cap mena de interès futbolístic (que en son molts al cap de la temporada) alguns pensem el mateix: quina llàstima no haver-nos trobat l’equip a 1ª divisió! Com hagués canviat l’exigència dels partits. Segurament haguéssim patit més, però tots, pares i fills, ens ho hauríem passat millor. A veure si som capaços de fer-ho nosaltres i fer que pugi el nivell esportiu del club de cara als equips que venen per darrera...
I dos, i relacionada amb l’anterior: és molt difícil gestionar un planter amb 26 jugadors. Poc temps i espai d’entrenament, molt pocs minuts de joc per repartir entre tants (tots volen i es mereixen jugar el màxim possible!). Felicitar, doncs, als entrenadors per ser capaços de fer-ho, als jugadors per què estan demostrant un comportament realment exquisit tant a dins com a fora del camp i que estan ajudant a que tot rutlli amb normalitat, i també als pares per no interferir en el procés.
Jordi “Espa”
Jordi “Espa”
diumenge, 24 de febrer del 2013
El campo sin fin
Escola Collblanc-Torrassa 0 - 3 La Salle Bonanova "A"
Partido fácil a priori, dada la diferencia geométrica de puntos entre ambos contendientes. Proliferación de todo tipo de botas de montaña, anoraks y bufandas entre el respetable... que acabó echando en falta un buen protector solar ya que, a pesar de las maledicencias del Whattsap (;-)), ni había nieve, ni hizo excesivo frío. Municipal Santa Eulàlia, hora del telediario.
Más allá de palizas como la que el equipo titular nos había propinado la temporada pasada, este campo no se nos da bien. Es muy grande y da la impresión de que la pelota no corre bien por esta hierba tan reciente. Esto no es excusa porque algún día tendremos un campo como éste... y hay que estar preparados para correr.
Durante todo el partido los pases, más que imprecisos, eran tardíos y eran cortados en muchas ocasiones por los defensores locales, que no por pequeños dejaron de plantar cara. Eso sí, muy encerrados atrás en la segunda parte. Nuestros delanteros llegaban a la portería rival justitos de fuerzas y esto malogró bastantes ataques, que acababan controlados por la defensa, o en manos del portero.
Por lo demás, planteamiento ofensivo de nuestros aguerridos jugadores, como no puede ser de otra manera. En el primer tiempo: Xavi en la portería; Guille, Balcells, Marcel y Max en la defensa; en la media Trias, Pol, Carlos; Victor, Batlle y Alejandro en la delantera. Cambios en algunas demarcaciones, quizá forzadas por la baja por lesión de nuestros habituales puntas, Villa y Berto.
Espeso empanamiento en los primeros compases, a pesar de lo cual los extremos comenzaban a hacer de las suyas. Sin embargo, varias escapadas de Alejandro y Victor por sus bandas no conseguían encontrar rematadores sin marca que pudiesen disparar o cabecear con peligro. Debe destacarse la labor de los laterales del Collblanc (en especial el número 3) que conseguían retrasar lo suficiente los ataques para organizar bien la defensa.
Aprovechando esta falta de eficacia ofensiva, los locales se escapaban aunque eran controlados eficazmente por la defensa, ya que tampoco conseguían tirar a puerta. Estupendo el trabajo de la defensa, con las torres inexpugnables: Marcel y Max.
Se sucedían nuestros ataques pero eran controlados una y otra vez por la defensa local y, en menos ocasiones, por el portero. Sólo Carlos, subiendo desde la media, disparaba a puerta, sin demasiado éxito. En ocasiones hasta encadenábamos saques de falta y de córner, pero sin llegar a estrenar la malla contraria.
En uno de estos córneres, combinando Pol y Alejandro, consiguió quedarse solo Xavi Batlle y, por fin, puso el 0-1 en el marcador hacia el minuto 20.
El segundo gol vino de un centro de Trias a Carlos que no perdonó. 0-2 en el minuto 24.
El resto del pimer tiempo transcurrió sin que el señor del marcador tuviese que abandonar la siesta.
En el comienzo del segundo tiempo comenzaron los cambios graduales, marca de la casa. Pujol y Espa se incorporaban a la delantera, Terry a la media y Victor se retrasaba a la defensa.
El planteamiento ofensivo se intensificaba y en la primera jugada ya le dábamos un susto al portero local. Pero nuestros delanteros tenían que rematar de maneras inverosímiles por la presión de la defensa y no conseguían hacer gol. Algunas filigranas como un taconazo de Alex Pujol no tenían traducción en el marcador. También alguna jugada entre los Alex y Alejandro, con remate de Pablo Terraza acababa con el balón esquivando la portería.
No obstante, durante la mayor parte del segundo tiempo, la pelota no pasaba de medio campo y un atento Xavi sólo intervenía de vez en cuanto para devolver algún balón retrasado al ataque.
Total, que hubo que tirar por alto. El 0-3 salió de un prodigioso testarazo de Espa a pase de Pablo Terraza, a falta de un par de minutitos para el final.
Sólo lamentar la lesión en los últimos minutos de Alex Pujol, que pidió el cambio. Confiamos en que se recupere pronto.
Partido fácil a priori, dada la diferencia geométrica de puntos entre ambos contendientes. Proliferación de todo tipo de botas de montaña, anoraks y bufandas entre el respetable... que acabó echando en falta un buen protector solar ya que, a pesar de las maledicencias del Whattsap (;-)), ni había nieve, ni hizo excesivo frío. Municipal Santa Eulàlia, hora del telediario.
Más allá de palizas como la que el equipo titular nos había propinado la temporada pasada, este campo no se nos da bien. Es muy grande y da la impresión de que la pelota no corre bien por esta hierba tan reciente. Esto no es excusa porque algún día tendremos un campo como éste... y hay que estar preparados para correr.
Durante todo el partido los pases, más que imprecisos, eran tardíos y eran cortados en muchas ocasiones por los defensores locales, que no por pequeños dejaron de plantar cara. Eso sí, muy encerrados atrás en la segunda parte. Nuestros delanteros llegaban a la portería rival justitos de fuerzas y esto malogró bastantes ataques, que acababan controlados por la defensa, o en manos del portero.
Por lo demás, planteamiento ofensivo de nuestros aguerridos jugadores, como no puede ser de otra manera. En el primer tiempo: Xavi en la portería; Guille, Balcells, Marcel y Max en la defensa; en la media Trias, Pol, Carlos; Victor, Batlle y Alejandro en la delantera. Cambios en algunas demarcaciones, quizá forzadas por la baja por lesión de nuestros habituales puntas, Villa y Berto.
Espeso empanamiento en los primeros compases, a pesar de lo cual los extremos comenzaban a hacer de las suyas. Sin embargo, varias escapadas de Alejandro y Victor por sus bandas no conseguían encontrar rematadores sin marca que pudiesen disparar o cabecear con peligro. Debe destacarse la labor de los laterales del Collblanc (en especial el número 3) que conseguían retrasar lo suficiente los ataques para organizar bien la defensa.
Aprovechando esta falta de eficacia ofensiva, los locales se escapaban aunque eran controlados eficazmente por la defensa, ya que tampoco conseguían tirar a puerta. Estupendo el trabajo de la defensa, con las torres inexpugnables: Marcel y Max.
Se sucedían nuestros ataques pero eran controlados una y otra vez por la defensa local y, en menos ocasiones, por el portero. Sólo Carlos, subiendo desde la media, disparaba a puerta, sin demasiado éxito. En ocasiones hasta encadenábamos saques de falta y de córner, pero sin llegar a estrenar la malla contraria.
En uno de estos córneres, combinando Pol y Alejandro, consiguió quedarse solo Xavi Batlle y, por fin, puso el 0-1 en el marcador hacia el minuto 20.
El segundo gol vino de un centro de Trias a Carlos que no perdonó. 0-2 en el minuto 24.
El resto del pimer tiempo transcurrió sin que el señor del marcador tuviese que abandonar la siesta.
En el comienzo del segundo tiempo comenzaron los cambios graduales, marca de la casa. Pujol y Espa se incorporaban a la delantera, Terry a la media y Victor se retrasaba a la defensa.
El planteamiento ofensivo se intensificaba y en la primera jugada ya le dábamos un susto al portero local. Pero nuestros delanteros tenían que rematar de maneras inverosímiles por la presión de la defensa y no conseguían hacer gol. Algunas filigranas como un taconazo de Alex Pujol no tenían traducción en el marcador. También alguna jugada entre los Alex y Alejandro, con remate de Pablo Terraza acababa con el balón esquivando la portería.
No obstante, durante la mayor parte del segundo tiempo, la pelota no pasaba de medio campo y un atento Xavi sólo intervenía de vez en cuanto para devolver algún balón retrasado al ataque.
Total, que hubo que tirar por alto. El 0-3 salió de un prodigioso testarazo de Espa a pase de Pablo Terraza, a falta de un par de minutitos para el final.
Sólo lamentar la lesión en los últimos minutos de Alex Pujol, que pidió el cambio. Confiamos en que se recupere pronto.
dijous, 21 de febrer del 2013
Partit de 10
La Salle Bonanova 10 - 0 Singuerlin
.
Partit sense transcendència, en el que els nostres jugadors es van imposar sense cap dificultat a l´equip contrari.
D´inici vàrem sortir amb un 4-3-3, que ben aviat es convertiria en un 3-4-3, doncs la diferència entre els dos equips era evident i en Roy es podia permetre avançar fins a mig camp o inclús apropar-se a l´àrea contrària a rematar.
Els gols van arribar ben aviat a la primera part:
La segona part seguiria amb la mateixa tònica i en caurien sis més:
En fi, deu gols com deu sols. Partit per gaudir, partit per crear hàbits i partit per recordar que només són tres punts i que la lliga continua. No val a badar...!
Enric Pujol
P.d. Que difícil és ésser porter, tot fent d’espectador de luxe, en un fred matí d’hivern. Ànim Xavi !...no afluixis que ben aviat et necessitem a tope !
.
Partit sense transcendència, en el que els nostres jugadors es van imposar sense cap dificultat a l´equip contrari.
D´inici vàrem sortir amb un 4-3-3, que ben aviat es convertiria en un 3-4-3, doncs la diferència entre els dos equips era evident i en Roy es podia permetre avançar fins a mig camp o inclús apropar-se a l´àrea contrària a rematar.
Els gols van arribar ben aviat a la primera part:
- min 2: El nostre pichichi Espa inaugura el marcador, sentenciant un atac ben controlat i aprofitant un bona passada a l´espai per part d´en Villa.
- min 6: Pol engalta una magnífica volea des de la ratlla de l´àrea gran i poc pot fer-hi el porter contrari.
- min 11: Pablo avança des de mig camp esquivant adversaris i prova un xut des de fora l´àrea per anotar el tercer gol.
- min 20: El quart gol ve després d´una jugada gairebé d´ ”atac i gol” i el nostre central Roy entra pràcticament fins a la cuina per rematar de cap el darrer gol de la primera part.
La segona part seguiria amb la mateixa tònica i en caurien sis més:
- min 46: Després d’una jugada ben trenada entre Berto, Pol i Batlle, finalment seria el propi Berto qui remataria el cinquè gol de La Salle.
- min 54: Pol , que de nou ens va oferir molt bon futbol, tocant a dreta i esquerra i convertint-se en la nostra referència a mig camp, anotava el seu segon gol i sisè de l’equip.
- min 56: Batlle anota el setè en veure adelantat al porter contrari i col•locar-li una mesurada vaselina….
- min 58: Una falta directa des de fora l’àrea permetria a Pol anotar el seu particular hat-trick. Ja en tenim vuit.
- min 60 : El partit ja es feia repetitiu, quan en Sergi Ubach ens animava la segona part engaltant un fort xut per sobre del porter; acte seguit i de forma instintiva s’apropava a la banda i xocava de mans amb el seu pare, tot dedicant-li el gol al Marcel, que bé s’ho mereixia...
- min 66: El partit el segellaria en Xavi Batlle, tot rematant un servei de córner i confirmant així el seu bon estat de forma.
En fi, deu gols com deu sols. Partit per gaudir, partit per crear hàbits i partit per recordar que només són tres punts i que la lliga continua. No val a badar...!
Enric Pujol
P.d. Que difícil és ésser porter, tot fent d’espectador de luxe, en un fred matí d’hivern. Ànim Xavi !...no afluixis que ben aviat et necessitem a tope !
dissabte, 2 de febrer del 2013
Fi de la primera part
La Salle 5 - 0 Bufalà
Tancàvem la primera volta amb un partit còmode, almenys sobre el paper. Però l’excés de confiança sempre és perillós així que els místers s’havien encarregat de mantenir els nois alerta reptant-los a aconseguir un 10-0. L’expectativa s’ha mostrat exagerada i només hem pogut complir-la en el costat defensiu, cosa que no deixa de ser una bona notícia perquè és on més hem flaquejat fins ara (25 gols encaixats, quan per exemple el Parc U.D. només en porta 9).
Tancàvem la primera volta amb un partit còmode, almenys sobre el paper. Però l’excés de confiança sempre és perillós així que els místers s’havien encarregat de mantenir els nois alerta reptant-los a aconseguir un 10-0. L’expectativa s’ha mostrat exagerada i només hem pogut complir-la en el costat defensiu, cosa que no deixa de ser una bona notícia perquè és on més hem flaquejat fins ara (25 gols encaixats, quan per exemple el Parc U.D. només en porta 9).
La veritat és que al camp no s’ha vist
que entre els dos equips hi hagués la diferència que marca la classificació. Al
Bufalà li faltava pólvora al davant però en canvi tenia una defensa ordenada i
un mig del camp aguerrit... i una grada encara més aguerrida que no es cansava
d’inculcar als seus nois uns valors que no eren precisament els de parar l’altra
galta. La viva imatge del seu estil de joc era el petit 8, que amb l’excusa de
la seva inferioritat física es dedicava impunement a fer faltetes sense
possibilitat de fer mal però que no per això s’han de deixar d’assenyar.
Aquesta actitud s’ha traduït en un joc poc
fluïd, amb la pilota passejant-se pel mig del camp lluny de la zona de perill.
Però finalment hem obert la llauna, una vegada més gràcies al Berto que està demostrant
l’encert dels místers al situar-lo de davanter centre. El gol ha vingut en una
jugada per la banda del Jandro que també ha quallat un partit excel·lent per la
dreta. El segon ha tingut els mateixos protagonistes amb els papers canviats. A
indicació del Joan, el Berto ha apretat un defensa que s’ha vist obligat a fer
una cessió complicada i el Rodri molt ha atent ha interceptat la pilota i ha
marcat a plaer. El tercer també ha vingut en una jugada de lluita en què el
Berto s’ha endut una pilota fent valer la superioritat física al límit del
reglament, provocant la indignació de l’entrenador rival, aquesta vegada potser
amb raó.
En aquest moment ha arribat la mare del Max
i han comentat amb el Vincenzo que el seu fill tenia moltes ganes de marcar, però que el que realment li recalca la Sílvia és que eviti tocar-la amb el cap. Moltes
vegades els hi donem consignes contradictòries als nostres fills, però sembla
que en aquest cas el Max té molt clar a qui li ha de fer cas, perquè al següent
córner ha marcat el quart... amb un bon remat de cap! Dedicatòria a la grada, intuïm
que adreçada més aviat al pare.
Amb aquest resultat ha arribat la mitja
part i els nois han anat al vestidor a refugiar-se del fort vent que, en honor
al nostre visitant, “bufava” amb més força que mai (perdò pel joc de paraules
fàcil).
Com si conegués el repte dels místers, a la
segona part el Bufalà ha semblat que sortís a impedir que s'acomplís. Més ordre defensiu, lluita al
mig camp i en general joc travat que ens impedia crear joc i ocasions de perill. A això s’hi ha ajuntat
que el Joan ha aprofitat per fer proves diverses: hem tornat a veure el Max de
lateral, canvi de papers entre el Roy i el Pol, molts minuts pel Nuni i el Balsells
que han estat esplèndids... A banda d’això la segona part ha tingut poc
al·licient: vàries ocasions, una pilota al pal i finalment el gol de l’Andy (que
Déu-n’hi-do els que porta tenint en compte els minuts jugats). També ha arribat en
una jugada de picardia en què hem tret de banda ràpidament agafant despistada la
defensa. Si ens hi fixem, els gols d’avui no han vingut de jugada sinó de
lluita, oportunisme, pilota aturada... És bo treballar aquests recursos que poden
desencallar partits travats com el d’avui.
Bé, fent una mica de balanç d’aquesta primera
volta podem estar força satisfets tant pel que fa als resultats com al joc. Els
nois estan cada cop més compenetrats i es manté un bon ambient tant dins del
camp com a fora. Amb la victòria d’avui ens situem segons a la classificació i
es manté viva la possibilitat de l’ascens. Això si, cal que cuidem la porteria
perquè els gols encaixats ens poden jugar una mala passada en els desempats. En
resum, podríem posar-nos un notable. A veure si a la segona volta arribem a l’excel·lent!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)