Mereixíem millor resultat

  Montañesa  1  -  1  La Salle Bonanova "A"

Matinal que es preveia molt disputat al Municipal de Nou Barris. Partit a les 9:50 en el que ens enfrontàvem segon i tercer classificat. 

Les experiències anteriors de partits a aquestes hores no ens portaven bons records, sembla que els jugadors tenen tendència a sortir endormiscats.

Aquí l’àrbitre ens ha ajudat una mica, ja que ha arribat mitja hora tard, o sigui que els nostres han estat molta estona escalfant i despertant-se... i mentre, els pares esperant.

Així que amb mitja hora d’endarreriment comença el partit i de seguida veiem que això no serà fàcil. Els rivals demostren que no es casualitat el seu tercer lloc a la classificació. Ja des del primer minut ens sotmeten a una pressió asfixiant que els nostres molts cops aconsegueixen superar amb bon joc.

El partit es vibrant i amb oportunitats per part dels dos equips, amb un lleu domini de La Salle que al minut 20 ja havia fet un parell de xuts a la porteria contraria i ja havia provocat tres corners, aquest cop no hem sortit adormits!!!.

Gran susto al minut 22. El pichichi de la lliga, després de un moviment perfecte, es queda sol davant del Xavi Aparicio; paradón del Xavi que evita un 1 a 0 que ja estava cantat. Tres minuts més tard, en una bona combinació dels nostres el Pol pot connectar un xut des del borde de l’àrea que surt una mica massa centrat; la millor ocasió de La Salle a la primera part.

Arribem al descans amb el 0 a 0 inicial.

Comença la segona part i els nostres jugadors surten molt més endollats; sembla que el Joan els ha esperonat al vestidor. Clar domini de La Salle en el principi de la segona part que acaba  amb un gol del Rodri al minut 15, a la sortida de l’enèsim corner. 

A partir del gol, tot i que no hem donat un pas enrere, sí que hem disminuït la pressió sobre el contrari i els hi hem cedit una mica el domini. S’acosten molt més a la nostra àrea i  en un xut llunyà, molt ben executat, el capità de la Montañesa ha aconseguit igualar el partit al minut 20 de la segona.

A partir d’aquí La Salle ha tornat a agafar el control del partit i s’han tingut bones oportunitats.

Un altre cop de cap del Rodri ja en temps de descompte el treu in –extremis amb la cara el porter contrari. Ja no hi ha temps per a més.

Empat final que deixa les coses com estaven entre els dos equips però que ens allunya dos punts del Villa Olímpica.

Un molt bon partit que hem pogut gaudir els pares que hem matinat. Si continuem amb aquesta línea ascendent ens plantarem al camp de Villa Olímpica amb serioses possibilitats de guanyar-los, el dia 27 d’abril.

De turisme

Fornells  6  -  2  La Salle

Sense història

La Salle Bonanova "A"  9  -  0  Bon Pastor

Nou partit sense cap mena de història el d’ahir al col·legi contra el BON PASTOR, un dels equips de la part baixa de la classificació.

El fet de que en el partit d’anada tinguéssim una estona de “patiment” quan es van posar 2-3 cap a la meitat de partit ens feia tenir algun dubte, però ahir al minut 20 de la primera part, amb un marcador ja de 4-0, tots aquests dubtes van desaparèixer definitivament.

Com sempre, sortim molt forts i “endollats” i quasi al primer minut ja marquem de jugada “de pissarra” de córner culminada pel Carlos. El “Royi” porta ja alguns partits jugant més avançat i deixant al Max i al Marcel en l’eix de la defensa com a parella de centrals la qual està donant un molt bon nivell.

En seguida arriba el segon, obra del Max de cap, que després feria un segon de fort xut a la segona part demostrant així el bon estat de forma en el que es troba aquest any.

Després va començar el recital “Villa”. Fins a quatre gols, tots de forma “marca de la casa”: dins de l’àrea, amb tranquil·litat i sang freda i col·locant-la suau lluny de l’abast del porter. No hi ha ningú a l’equip que sàpiga resoldre tant bé aquests tipus de jugades.

El marcador el completen l’Espa també amb un gol dels seus apareixent per velocitat i cap al final del partit, la cirereta del pastís amb el penal transformat pel Jordi Balsells de manera impecable, quasi imparable. Una alegria per tots.

A més, el Xavi Aparicio es va regalar pel seu aniversari un altre marcador a “zero” el quart partit consecutiu (280 minuts sense encaixar un gol!!). Que duri!

I dues reflexions:

Una: cada cop que hi ha un partit com aquest en el que a partir del minut 15 ja no hi ha cap mena de interès futbolístic (que en son molts al cap de la temporada) alguns pensem el mateix: quina llàstima no haver-nos trobat l’equip a 1ª divisió! Com hagués canviat l’exigència dels partits. Segurament haguéssim patit més, però tots, pares i fills, ens ho hauríem passat millor. A veure si som capaços de fer-ho nosaltres i fer que pugi el nivell esportiu del club de cara als equips que venen per darrera...

I dos, i relacionada amb l’anterior: és molt difícil gestionar un planter amb 26 jugadors. Poc temps i espai d’entrenament, molt pocs minuts de joc per repartir entre tants (tots volen i es mereixen jugar el màxim possible!). Felicitar, doncs, als entrenadors per ser capaços de fer-ho, als jugadors per què estan demostrant un comportament realment exquisit tant a dins com a fora del camp i que estan ajudant a que tot rutlli amb normalitat, i també als pares per no interferir en el procés.

Jordi “Espa”

El campo sin fin

Escola Collblanc-Torrassa   0  -  3  La Salle Bonanova "A"

Partido fácil a priori, dada la diferencia geométrica de puntos entre ambos contendientes. Proliferación de todo tipo de botas de montaña, anoraks y bufandas entre el respetable... que acabó echando en falta un buen protector solar ya que, a pesar de las maledicencias del Whattsap (;-)), ni había nieve, ni hizo excesivo frío. Municipal Santa Eulàlia, hora del telediario.

 Más allá de palizas como la que el equipo titular nos había propinado la temporada pasada, este campo no se nos da bien. Es muy grande y da la impresión de que la pelota no corre bien por esta hierba tan reciente. Esto no es excusa porque algún día tendremos un campo como éste... y hay que estar preparados para correr.

Durante todo el partido los pases, más que imprecisos, eran tardíos y eran cortados en muchas ocasiones por los defensores locales, que no por pequeños dejaron de plantar cara. Eso sí, muy encerrados atrás en la segunda parte. Nuestros delanteros llegaban a la portería rival justitos de fuerzas y esto malogró bastantes ataques, que acababan controlados por la defensa, o en manos del portero.

Por lo demás, planteamiento ofensivo de nuestros aguerridos jugadores, como no puede ser de otra manera. En el primer tiempo: Xavi en la portería; Guille, Balcells, Marcel y Max en la defensa; en la media Trias, Pol, Carlos; Victor, Batlle y Alejandro en la delantera. Cambios en algunas demarcaciones, quizá forzadas por la baja por lesión de nuestros habituales puntas, Villa y Berto.

Espeso empanamiento en los primeros compases, a pesar de lo cual los extremos comenzaban a hacer de las suyas. Sin embargo, varias escapadas de Alejandro y Victor por sus bandas no conseguían encontrar rematadores sin marca que pudiesen disparar o cabecear con peligro. Debe destacarse la labor de los laterales del Collblanc (en especial el número 3) que conseguían retrasar lo suficiente los ataques para organizar bien la defensa.

Aprovechando esta falta de eficacia ofensiva, los locales se escapaban aunque eran controlados eficazmente por la defensa, ya que tampoco conseguían tirar a puerta. Estupendo el trabajo de la defensa, con las torres inexpugnables: Marcel y Max.

Se sucedían nuestros ataques pero eran controlados una y otra vez por la defensa local y, en menos ocasiones, por el portero. Sólo Carlos, subiendo desde la media, disparaba a puerta, sin demasiado éxito. En ocasiones hasta encadenábamos saques de falta y de córner, pero sin llegar a estrenar la malla contraria.

En uno de estos córneres, combinando Pol y Alejandro, consiguió quedarse solo Xavi Batlle y, por fin, puso el 0-1 en el marcador hacia el minuto 20. 

El segundo gol vino de un centro de Trias a Carlos que no perdonó. 0-2 en el minuto 24.

El resto del pimer tiempo transcurrió sin que el señor del marcador tuviese que abandonar la siesta.

En el comienzo del segundo tiempo comenzaron los cambios graduales, marca de la casa. Pujol y Espa se incorporaban a la delantera, Terry a la media y Victor se retrasaba a la defensa.

El planteamiento ofensivo se intensificaba y en la primera jugada ya le dábamos un susto al portero local. Pero nuestros delanteros tenían que rematar de maneras inverosímiles por la presión de la defensa y no conseguían hacer gol. Algunas filigranas como un taconazo de Alex Pujol no tenían traducción en el marcador. También alguna jugada entre los Alex y Alejandro, con remate de Pablo Terraza acababa con el balón esquivando la portería.

No obstante, durante la mayor parte del segundo tiempo, la pelota no pasaba de medio campo y un atento Xavi sólo intervenía de vez en cuanto para devolver algún balón retrasado al ataque.

Total, que hubo que tirar por alto. El 0-3 salió de un prodigioso testarazo de Espa a pase de Pablo Terraza, a falta de un par de minutitos para el final.

Sólo lamentar la lesión en los últimos minutos de Alex Pujol, que pidió el cambio. Confiamos en que se recupere pronto.

Partit de 10

La Salle Bonanova  10  -  0   Singuerlin
.

Partit sense transcendència, en el que els nostres jugadors es van imposar sense cap dificultat a l´equip contrari.

D´inici vàrem sortir amb un 4-3-3, que ben aviat es convertiria en un 3-4-3, doncs la diferència entre els dos equips era evident i en Roy  es podia permetre avançar fins a mig camp o inclús apropar-se a l´àrea contrària a rematar.

Els gols van arribar ben aviat a la primera part:

• min 2: El nostre pichichi Espa inaugura el marcador, sentenciant un atac ben controlat i aprofitant un bona passada a l´espai per part d´en Villa.
• min 6: Pol engalta una magnífica volea des de la ratlla de l´àrea gran i poc pot fer-hi el porter contrari. 
• min 11: Pablo avança des de mig camp esquivant  adversaris  i prova un xut des de fora l´àrea per anotar el tercer gol.
• min 20: El quart gol ve després d´una jugada gairebé d´ ”atac i gol”  i  el nostre central Roy entra pràcticament fins a la cuina per rematar de cap el darrer gol de la primera part.

La segona part seguiria amb la mateixa tònica i en caurien sis més:

• min 46: Després d’una jugada ben trenada entre Berto, Pol i Batlle, finalment seria el  propi Berto qui remataria el cinquè gol de La Salle.
• min 54: Pol , que de nou ens va oferir molt bon futbol, tocant a dreta i esquerra i convertint-se en la nostra referència a mig camp, anotava el seu segon gol i sisè de l’equip.
• min 56: Batlle anota el setè en veure adelantat al porter contrari  i col•locar-li  una mesurada vaselina….
• min 58: Una falta directa des de fora l’àrea permetria a Pol anotar el seu particular hat-trick. Ja en tenim vuit.
• min 60 : El partit ja es feia repetitiu, quan en Sergi Ubach ens animava la segona part engaltant un fort xut per sobre del porter; acte seguit i de forma instintiva s’apropava a la banda i xocava de mans amb el seu pare, tot dedicant-li el gol al Marcel, que bé s’ho mereixia...
• min 66: El partit el segellaria en Xavi Batlle, tot rematant un servei de córner i confirmant així el seu bon estat de forma.

En fi, deu gols com deu sols. Partit per gaudir, partit per crear hàbits i partit per recordar que només són tres punts i que la lliga continua. No val a badar...!

Enric Pujol

P.d. Que difícil és ésser porter, tot fent d’espectador de luxe, en un fred matí d’hivern. Ànim Xavi !...no afluixis que ben aviat et necessitem a tope !